Lo único que importa es el verano, de Francesco Pecoraro
Traducció de Carmen Torres García
Lo único que importa es el verano segueix a tres amics que un dia d’estiu decideixen sortir de Roma per anar a la casa d’estiu de la platja i fugir del tedi i la xafogor. Paral·lelament, és el mateix dia, el 20 de juliol de 2001, en què centenars de persones antiglobalització es manifesten en contra del G8 a Gènova. Tenim uns nois entrats en la trentena que lluiten amb les contradiccions entre allò que se suposa que han de pensar i recolzar políticament i les seves preocupacions individuals: la precarietat, la inestabilitat i en general la banalitat de les seves vides. Pecoraro ens introdueix el personatge de la Biba, una noia amiga i amant dels tres nois, que quasi per casualitat es troba a la manifestació de Gènova i presència en primera persona i de forma traumàtica la violència d’Estat.
Una novel·la amb passatges quasi assagístics, amb un narrador que molts cops s’anticipa i alliçona sobre les conseqüències de tots els fets polítics que s’hi retraten i que agafa la manifestació de Gènova i les actituds dels seus personatges com a punt de partida de moltes coses que reconeixem perfectament com actuals. Un llibre que transmet la desídia estiuenca, però encara més, retrata l’ensopiment i desencant polític de 2001 i també de l’actualitat.
Laia
