Sant Jordi 2025: ficció
Esperonada per les opinions d’amics i família, i amb l’objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s’anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s’adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l’humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.
Melodrama extrem, allò que sorprèn més de la infinitat de rareses que ens presenta aquesta novel·la és que el lector se’n sent literalment atrapat. Martí Rosselló sap anul·lar qualsevol lluita entre la virtut i el vici, i la sordidesa moral que posa al davant nostre es presenta amb tota la naturalitat possible, com si el conjunt d’anècdotes i situacions esgarrifoses que Anna K. ha d’anar superant no fossin sinó un reflex fidel de la realitat, sense guinyol ni artifici. Allò que acaba per emocionar és que, tot i que la desintegració física i moral és immensa, tot i que els cops d’atzar són inenarrables, l’autor i els personatges aconsegueixen mostrar unes ganes de resistir i de viure extraordinàries. Probablement la gran lliçó d’aquesta novel·la inclassificable.
Poc podia imaginar Paloma que treballar com a auxiliar de vol canviaria tant la seva vida rutinària a terra. Amb els pares jubilats abandonant-se a una vida naturista i hippie a Mèxic i amb un tiet diplomàtic a l’ambaixada de Moscou, el retrobament amb una coneguda de l’institut —vint anys després!— trencarà la seva soledat. Però serà en Marcel, un apicultor desmanegat, i la seva mare, Simona, una iaia amb mal humor i un passat corprenedor, qui canviaran el rumb de la seva existència i l’endinsaran en un món familiar completament nou.
Què és la família? Quines formes pot adoptar? Hi ha alternatives al vincle de sang o —com diu el tòpic— la família no es tria?
Arnau és una baixada als inferns i una oda a Barcelona, és un sopar de poetes perduts i la novel·la d'un heroi sense poema, és una broma i és una tragèdia: la del desig que s'escapa, la joventut que s'esgota i la poesia que promet massa i mai no ens acaba de redimir del tot.
Quan Agamèmnon torna victoriós de Troia no s'imagina el que l'espera a casa: la seva esposa Clitemnestra, ressentida pel sacrifici de la filla, d'Ifigenia, i seduïda per Egist, ha planejat matar el marit així que torni a Argos, al seu palau. En les tres tragèdies que conformen l'obra mestra d'Èsquil (Agamèmnon, Les imploradores i Les Benignes), el primer dels grans tràgics atenesos ressegueix la història del casal dels Atrides, amb Agamèmnon, Clitemnestra i Egist, però també amb Orestes i Electra, en què assassinats i venjances s'encadenen en un successió de sang vessada que no sembla estroncar-se mai. Només la intervenció de la divinitat i la creació del primer tribunal democràtic a la ciutat d'Atenes podrà posar fi a la roda de la venjança i imposar un nou ordre, ja no basat en la venjança, sinó en la justícia. Noranta anys després que Carles Riba oferís la primera traducció de l'Orestea al català, els traductors i poetes Eloi Creus i Miquel Desclot l'han girada en vers en aquesta nova traducció il·luminadora, que compta amb un pròleg de l'hel·lenista i escriptor Raül Garrigasait.
Esta novela, que han escrito juntos Edurne Portela y José Ovejero, cuenta la historia de Raymond Molinier, Jeanne Martin des Pallières, Vera Lanis, Jean van Heijenoort, Elisabeth Käsemann y tantos otros hombres y mujeres, de orígenes humildes o aristócratas, obreros o intelectuales, que compartieron sus luchas y su intimidad mientras ponían su vida al servicio de la revolución, de la transformación radical de un mundo que les parecía injusto.
En un arco temporal de casi un siglo que va desde el París de la Primera Guerra Mundial hasta el de los años 80, pasando por la España de la guerra civil o la Argentina peronista y de las posteriores dictaduras, los protagonistas de Una belleza terrible, organizados alrededor del trotskismo, se enfrentaron a enemigos siempre superiores, ya fueran la Alemania nazi, el estalinismo, o las dictaduras militares en América Latina, confiados en la validez de su causa.
La niña Nada abre los ojos en la cama de un sanatorio al que no sabe cómo ha llegado. Los recuerdos y las pesadillas provocados por los fármacos la trasladan a un tiempo anterior, cuando sus padres se la llevaron, junto con sus cuatro hermanos, a vivir a un bosque perdido en algún lugar entre las Alpujarras y Sierra Nevada. Allí la violencia y la locura se apoderan de toda su familia, en especial de su padre, al que apodan el Capitán, un hombre atormentado y paranoico por el que Nada siente una extraña fascinación. Asediada por una presencia inquietante que habita en el corazón del bosque, la niña aprende a crecer en mitad de una naturaleza tan viva como hostil, tan extraña como peligrosa.
Desfilada
Rachel Cusk
(Traducció catalana: Núria Busquet Molist) Libros del Asteroide
(Traducció castellana: Catalina Martínez Muñoz)
A la meitat de la seva vida, l’artista G comença a pintar-ho tot del revés. Amb el temps, acaba dibuixant la seva dona cap per avall. També la retrata poc afavorida i els quadres aconsegueixen un èxit enorme.
A París, una dona n’ataca una altra al carrer. L’atacant fuig, però abans de fer-ho es gira per contemplar la seva víctima, com una pintora allunyant-se uns passos de la seva tela.
Als vint-i-dos anys, la pintora G deixa casa seva per començar una nova vida en un altre país, lluny de la influència dels seus pares. Els seus quadres susciten l’interès i la desaprovació de l’home amb qui més endavant s’acabarà casant.
Quan una dona mor, els seus fills s’enfronten a la seva absència i el seu llegat: les històries que els va explicar, els papers que els va assignar, les formes en què els va privar del seu amor. La seva mort és una mena d’alliberament.
El venedor de passats
José Eduardo Agualusa
(traducció catalana: Pere Comellas Casanova )
La guerra d’Angola s’ha acabat i en Félix Ventura, un negre albí, troba un negoci profitós adreçat a la nova burgesia: ven passats falsos. Això és l’únic que els falta als ciutadans, un relat acceptable que els permeti afrontar el futur amb tranquil·litat, així que en Ventura els proveeix d’una nova genealogia i records fets a mida. El negoci és un èxit fins que s’ha d’enfrontar a una petició singular: un home misteriós li demana una identitat incondicionalment angolesa.
José Eduardo Agualusa exposa en aquest llibre els mecanismes de construcció de la memòria col·lectiva i fins a quin punt es pot manipular. El venedor de passats és una sàtira imaginativa sobre la naturalesa i la fragilitat de la veritat.
En Nick Corey és el xèrif d’un poble de Texas de 1.280 habitants. Inofensiu i pusil·lànime, sembla més preocupat per estalviar-se conflictes que per fer complir la llei. Però sota aquesta aparença anodina, la seva ment cínica i astuta maquina sense treva. Per treure’s de sobre els problemes que l’assetgen, Corey no només xapoteja en benefici propi en la hipocresia dels seus conciutadans, sinó que exerceix la violència més abjecta. En Nick Corey és, també, un home a la deriva en un món sense esperança.
1280 hab. és una de les novel·les més grans que ha donat el gènere negre. Tal com diu Núria Cadenes en el seu epíleg, Jim Thompson «dissecciona societats, retrata ànimes, no deixa escapatòria». Pocs escriptors com ell han estat més astuts i contundents en la seva representació de la naturalesa quotidiana del mal: la hipocresia, el racisme, el masclisme i la corrupció moral d’una societat aparentment civilitzada, però podrida fins al moll de l’os.
James
Percival Everett
Traducció catalana: Jordi Martín Lloret )
Traducció castellana: Javier Calvo )
Amb el seu humor característic i una extraordinària habilitat narrativa, Percival Everett ha reescrit Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain, capgirant-la i subvertint-la. Ara no és Huck, el noi blanc, sinó Jim, l’esclau, qui ens narra i qui ens presenta la societat —bestialment racista— del sud dels Estats Units. Ara, les «aventures» poden significar, per a Jim, aconseguir la llibertat personal, l’empoderament racial i la dignitat humana.
Quan Jim s’assabenta que el volen vendre, separant-lo de la seva dona i la seva filla, decideix escapar-se i arribar als estats no esclavistes. Per atzar Huck l’acompanyarà en una singladura trepidant al llarg del riu Mississipi, on la desesperança, el naufragi o el linxament els amenacen a cada revolt. Però amb la llibertat a l’horitzó.
Els ocells parlen i entenen i, per a qui sap mirar-los, són una mica profetes. En Mattis ho sap prou bé: aquesta primavera una becada ha vingut a fer el vol nupcial damunt de casa seva, un maset rònec on viu amb la seva germana Hege vora el llac. I si una becada fa traços al cel damunt de les seves vides, és que tot canviarà.
Però ¿d’on vindrà el canvi? ¿De la inflexible Hege, que res no pot separar de les agulles amb què fa jerseis i guanya el pa de tots dos? ¿O d’ell mateix, dels seus pensaments abundants i caòtics com una tempesta d’estiu? ¿O potser del llac, on surt a remar cada dia perquè els pagesos el rebutgen i ha decidit que seria barquer?t
Tôru Sakanishi es un arquitecto recién graduado que se acaba de incorporar a Murai, un prestigioso pero pequeño estudio de arquitectura fundado por Shunsuke Murai, discípulo de Frank Lloyd Wright. Sakanishi se siente profundamente cautivado por la sensibilidad artística y el cuidado que el estudio Murai demuestra en cada uno de sus proyectos. Cuando el caluroso verano llega a Tokio, el estudio se traslada a la casa de verano que Murai tiene en un pequeño pueblo situado en las faldas del monte Asama. Allí, el pequeño equipo de arquitectos, incluidas las dos mujeres por las que Sakanishi se siente torpemente atraído, trabajará en el concurso para el proyecto de la nueva Biblioteca Nacional de Literatura Contemporánea en Tokio.
Un dia clar
Carys Davies
Edicions 62 ( Traducció catalana: Anna Llisterri)
Libros del Asteroide ( Traducció castellana: Gabriel Insausti)
En John, un ministre escocès empobrit, accepta la feina de desallotjar l’últim ocupant d‘una illa remota al nord d‘Escòcia, l’Ivar, que ha viscut sol durant dècades amb l’única companyia dels animals i el mar. Tot i que la seva dona, Mary, té seriosos dubtes sobre la tasca, en John decideix anar-hi, i posa en marxa una cadena d‘esdeveniments que ningú podria haver predit mai.
Ambientada durant les infames Clearances de les Terres altes, quan a mitjan segle XIX comunitats senceres de pagesos van ser expulsades de les seves terres, Un dia clar comença com un relat sobre la fe i aviat es transforma en una declaració d’amor a la natura i en una reflexió sobre el llenguatge i l’amor improbable..
