Sant Jordi 2024: no ficció
El murmullo del agua
María Belmonte
«Con los años he llegado a descubrir que las fuentes son lugares mágicos y liminales a los que hay que acudir sin prisa, como quien va a visitar a un amigo […] Las fuentes cantan y nos hablan directamente al subconsciente. Son paisajes sonoros, musicales. Junto a ellas escuchamos la música de la vida que bulle a su alrededor […] Pero las fuentes no sólo procuran placer al oído, sino que son una experiencia sensorial total. Reclaman la atención de nuestros cinco sentidos y conforman un microcosmos en el que las formas, los colores y los sonidos ambientales están orquestados por el agua». En aquest extraordinari relat, María Belmonte ens proposa un viatge a través dels segles per a explorar el poder de l'aigua i les fonts des de les perspectives més evocadores. De la seva mà recorrem captivadors llocs mítics, materials i històrics, que l'autora descriu amb la seva prosa vivaç i cabalosa. Una suggeridora i bella invitació a pensar sobre el sentit d'aquest bé tan preuat i escàs que és l'aigua.
La Amazonia
Eliane Brum
Editorial Salamandra (Traduccció castellana: Mercedes Vaquero Granados)
L'escriptora, periodista i documentalista brasilera Eliane Brum s'endinsa en les múltiples realitats de la major selva tropical del planeta després de mudar-se a Altamira, una ciutat devastada per la construcció d'una de les majors preses hidroelèctriques del món.
Amb una prosa lírica i apassionada, Brum entreteixeix les històries viscudes a la regió: la unitat dels indígenes amb la naturalesa, l'horror del genocidi al qual encara es resisteixen, i la corrupció i violència perpetrades per a convertir en diners un dels majors tresors del món. En aquest viatge fascinant i aterridor, Brum mostra com la raça, la classe i el gènere estan implicats en el destí de l'Amazònia i de la Terra.
Malcolm Macarthur és l’assassí més inquietant de la història d’Irlanda. I potser també el més fascinant; el que més tinta ha fet córrer i el més indesxifrable. Han passat quaranta anys dels seus homicidis, i en fa deu que Macarthur va sortir de la presó; en tot aquest temps, el mite d’intel·lectual salvatge que envolta l’assassí no ha parat de créixer, però fins avui ningú havia aconseguit accedir-hi, fer-lo parlar i treure a la llum els clarobscurs de la seva «versió». Mark O’Connell aconsegueix guanyar-se la confiança de Macarthur i entrar durant mesos al cau del monstre, que arriba a tractar l’escriptor com un amic. N’ha sortit una narració magnètica i una reflexió ètica impecable sobre les relacions entre veritat i ficció, bondat i maldat; sobre la necessitat i els perills de baixar a les tenebres de la ment humana.
A finals dels seixanta, amb tretze anys, l'argentina Silvia Labayru era una adolescent tímida, lectora, amant dels animals, entusiasta de John F. Kennedy, filla d'una família de militars que incloïa el seu pare, membre de la Força Aèria i pilot civil. A aquesta edat va ingressar en el Col·legi Nacional Buenos Aires, una institució pública de gran prestigi, on va entrar en contacte amb agrupacions estudiantils d'esquerra i es va transformar en una militant aguerrida. El març de 1976 es va produir a l'Argentina un cop d'estat que va donar a una dictadura militar. Per a llavors, embarassada de cinc mesos i amb vint anys, Labayru integrava el sector d'Intel·ligència de l'organització Montoneros, un grup armat d'extracció peronista. El 29 de desembre de 1976 va ser segrestada per militars i traslladada a la ESMA, l'Escola de Mecànica de l'Armada, on funcionava un centre de detenció clandestí en el qual es va torturar i va assassinar a milers de persones. Allí va tenir a la seva filla que, una setmana més tard, va ser lliurada als avis paterns. En la ESMA, Labayru va ser torturada, obligada a fer treball esclau, violada reiteradament per un oficial i forçada a representar el paper de germana d'Alfredo Astiz, un membre de l'Armada que s'havia infiltrat en l'organització Madres de Plaza de Mayo, un operatiu que va acabar amb tres Madres i dues monges franceses desaparegudes. La van alliberar al juny de 1978 i en l'avió rumb a Madrid, al costat de la seva filla d'un any i mig, va pensar: «S'ha acabat l'infern». Però l'infern no havia acabat. Els argentins en l'exili la van repudiar, acusant-la de traïdora arran de la desaparició de les Madres. Abominada pels qui havien estat els seus companys de militància, abrigallada per uns pocs amics fidels exiliats a Europa, va fer una vida. Fins que en 2018 la va contactar des de Buenos Aires un home que havia estat la seva parella en els anys setanta i, en una seqüència en la qual s'ajunten manipulacions familiars que van torçar el destí, va començar a ordir-se una història que continua fins avui.
A L’altra Venècia, Matvejević ens ensenya a apreciar les diverses tonalitats del rovell sobre el ferro, la fusta i la pedra més modestes, explora els antics plànols anònims de la ciutat, fa irrompre la magnificència dels crepuscles, escolta la música dels passos sobre els ponts… Detall rere detall, recompon el dibuix complet de la ciutat i de les mutacions que ha patit amb el pas del temps i de la història. Escriu sobre una ciutat de la qual ja s’ha cantat cada racó; de fet, potser només queda lliscar per les esquerdes com fan les brises d’herba entre els maons.
Después del trabajo
Helen Hester i Nick Srnicek
Caja negra editores (Traducció castellana: Maximiliano Gonnet)
Per què sentim que pràcticament no existeix el temps lliure? Arribem a casa després del treball i, en comptes de trobar un moment d'oci o descans, ens enfrontem a les demandants tasques domèstiques i de cura.
A partir de la crisi global del capitalisme i de l'acceleració del desenvolupament tecnològic, van sorgir diferents corrents de pensament que aborden la qüestió del posttreball amb projectes que pretenen reduir al mínim les jornades laborals. Però aquests projectes estan enfocats fonamentalment en ocupacions assalariades masculines i desatenen les tasques associades a la reproducció social que recauen sobretot en les dones.
El aroma de los imperios
Karl Schlögel
Traducció castellana: Francisco Uzcanga Meinecke)
Uns anys abans de la Revolució Russa, dos perfumers francesos establerts a Moscou—Ernest Beaux i Auguste Michel—van rebre l'encàrrec de crear una nova fragància per a commemorar el tercer centenari de la dinastia Románov. Amb la caiguda dels tsars i la subsegüent guerra civil, Beaux va tornar a França, on coneixeria a Coco Chanel, i Michel va romandre a Rússia, convertint-se en un dels artífexs de la indústria del perfum soviètica. La fórmula del perfum imperial mai es va perdre, i d'ella sorgirien dues icòniques fragàncies: Chanel no 5 i Moscou Rojo, estendards de dos mons confrontats. En aquesta apassionant investigació Karl Schlögel rastreja el passat per a oferir una perspectiva nova sobre la pugna pel poder en el «segle dels extrems» que va marcar l'existència de milions de persones, mostrant-nos que una gota de perfum pot encapsular una bona porció de la convulsa història del segle xx.
Avui ens enfrontem a una desestabilització global dels ecosistemes i dels cicles naturals del nostre planeta, com a conseqüència d’una economia extractivista orientada a un creixement sense límits mundialitzat. Som davant una gran crisi ecosocial.
Yayo Herrero proposa analitzar-la a partir de cinc elements: aigua, aire, terra, foc… i vida, de manera que ens permeti recuperar la memòria del que som i d’on venim, i així desenvolupar una consciència que ens hauria de donar la força necessària per fer-nos
càrrec del món com a projecte viable.
Situant com a prioritat la sostenibilitat d’una vida digna, el gran repte és arribar a compartir-ho gairebé tot sota principis de suficiència, repartició, cures i prudència. Aquest assaig és una invitació a l’activisme i al mateix temps és un cant apassionat a la vida bona en el nostre planeta.
De l'imprescindible Hidrogen fins al desconegut Oganesón, passant pels gasos nobles. Les partícules del món a l'abast de la teva mà. A través d'imatges comprensibles i innovadores que il·lustren l'origen dels elements, la seva composició i algunes de les seves anècdotes més increïbles. Una obra visionària i científica que ens fa descobrir-los elements des de l'antiguitat (carboni, or, sofre, ferro, plom, estany...) fins als creats en reactors nuclears o acceleradors de partícules, i que ens ajuda a memoritzar-los mentre ens divertim.
Margarita Devesa, una de les primeres bruixes de tots els temps; Enriqueta Martí, la coneguda com a “vampira del Raval”; o Helen Duncan, la darrera dona acusada de bruixeria en ple segle XX, són només tres de les víctimes de judicis de bruixeria que Carla Vall revisita per reconstruir els seus processos judicials i desmuntar el punt de partida de les acusacions: no eren bruixes, eren dones.
Escrit amb la força de la denúncia i després d’una ambiciosa investigació, A la foguera! reconstrueix i dona un nou significat als judicis misògins del passat per entendre els del present. Com es va crear la idea de bruixa? Qui eren aquestes bruixes? Per què se les condemnava? Qui se’n beneficiava? Què n’ha quedat avui d’aquells processos? Una reflexió lluminosa i poderosa que posa context a la cacera de bruixes, que resignifica els judicis i defensa molts anys després aquestes dones acusades injustament de bruixeria. Un treball necessari que evidencia tot el que queda per fer per la dignitat de les dones.
La mirada captiva
Colm Tóibín
Arcàdia editorial (traducció catalana: Helena Lamuela)
Aquest volum inèdit aplega quinze assaigs breus de Colm Tóibín, triats d’entre els més de quaranta que ha escrit sobre artistes i les seves obres els darrers vint anys. És un llibre sobre art, especialment sobre una determinada manera de mirar i de deixar-se captivar; una manera de llegir i de narrar.
Tota obra de creació, ja sigui plàstica o literària, té un punt de partida, de vegades tot just una marca en una tela o una paraula en un full en blanc, un desllorigador per deixar volar la imaginació. Miró, Calder, Barceló, Tàpies, Bacon, Arbus, Freud, Sargent, Lotto, Tintoretto, Goya… evidencien que la imaginació, quan treballa, està sempre sola, i que aquell moment inicial de concentració furiosa i única de l’acte creatiu només la intel·ligència pot decantar-lo o moderar-lo.
Ella Fitzgerald compendia els més de deu anys de recerques dutes a terme sobre la vida professional de Fitzgerald, tasca per a la qual Tick ha pogut comptar amb fonts no consultades fins a la data, així com amb entrevistes a familiars i companys d'armes que, al seu torn, han ampliat substancialment tot el que es coneixia sobre l'atzarosa infància de la cantant en Yonkers (Nova York), la tràgica mort de la seva mare i l'any que va passar en un reformatori, institució on, malgrat ser víctima de tota sort d'abusos, va començar a destacar en el seu prestigiós cor i a somiar també a provar sort com a ballarina. Semblances de la premsa afroamericana de l'època —negligides fins avui— donen notícia dels seus primers intents professionals i ens acosten a les ingrates experiències que va patir Fitzgerald en matèria de discriminació racial, així com també als seus conflictes amb els models de feminitat (negra i blanca) de mitjan passada centúria.
