Sant Jordi 2024: ficció
NARRATIVA
Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d’aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l’escriptora es veurà abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat, mentre s’enfronta als dilemes i exigències de la creació literària.
Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s’aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX i, també, del patiment dels qui es quedaven en terra. Entre l’amor i resiliència que els uneix hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre, entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa bategar de nou una petita localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l’alè de la vida i del regust de la sal.
La garota entre les dents són sis històries de violència, amor i turisme indecent. De pors i desitjos que potser no recordaves. Del cantó amagat de l’Empordà, on alguns conviuen com franquets en un balm mentre tu estàs de vacances.
La conformista
Alba Dedeu
En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia i a tot arreu on van. La rutina de la feina, les inevitables friccions de viure en parella i, més endavant, les obligacions i els neguits de tirar endavant una família fan que l’Eva tingui la sensació que la seva vida és poca cosa comparada amb els somnis que tenia de joveneta.
Com ja feia en els seus contes, Alba Dedeu narra amb delicadesa i precisió els alts i baixos, les renúncies i les recances de la convivència, i aquesta angoixa de baixa intensitat que envolta els dos personatges i, en definitiva, a tots nosaltres: el vertigen de les possibilitats aparentment infinites que tenim a l’abast i la incertesa constant de no saber si, de totes aquestes opcions, sabem triar les millors.
Tot el que et va ser donat
d’engendrar t’esgarrifa
però si ho dius dins d’un ou
no ho sent ningú.
La desaparició de la Soledad submergeix als residents de la seva pensió en un remolí de dubtes i emocions turbulentes. En aquest complex escenari, la detectiva Gisell Horn, amb un rerefons personal de pèrdues, es llança a desxifrar el misteri. La trama es desenvolupa entreteixint les vides i secrets de personatges en un context urbà i perifèric. A través d'aquest intricat entrellaçat de relats i destins, la història revela una sèrie d'enigmes vinculats a la clínica de depilació Ciudad Láser. L'absència de la Soledad es transforma en l'element central que exposa les profundes aspiracions i deficiències dels involucrats, dotant a la narració d'una perspectiva profunda sobre la condició dels desapareguts en la nostra societat.
El protagonista d'aquesta novel·la torna al seu poble de Mèxic després de molts anys vivint a l'estranger, on ha format una família i porta una vida tranquil·la. Torna a la casa dels seus pares per a ajudar els seus germans a cuidar-los, ja grans i amb malalties. Se suposa que serà un parèntesi breu i després reprendrà la rutina. No obstant això, una nit queda amb un amic de la infància i la realitat es transforma en una successió de sobresalts, el fill pròdig haurà de pagar per haver marxat i no entendre com ha canviat Mèxic durant la seva absència.
A la vegada, ronda la foto d'una bala i tothom sembla obstinat a oferir-li pastilles de dubtosa procedència: seran melatonina, tranquil·litzants, amfetamines, verí...?
Aquesta és una novel·la sobre el procés de maduració d'un fill al qual la seva mare acusa de sortir fugint per a no enfrontar la realitat... fins que no hi ha escapatòria. Ens parla de les cures de la família, dels diners, l'amistat, la humiliació i la descomposició social d'un poble que solia ser un lloc molt pacífic.
Una mínima infelicitat
Carmen Verde
Més Llibres (traducció catalana: Alba Dedeu)
Editorial Tránsito (traducció castellana: Regina López Muñoz)
L’Annetta té un problema de creixement i és més menuda que les altres noies de la seva edat. La protagonista explica en primera persona la seva vida a l'ombra de la mare, una dona elegant, intel·ligent i sobreprotectora que en el fons s’avergonyeix del físic de la filla. El pare, un ric comerciant de teixits, contracta una majordoma perquè s’ocupi de la casa i de la filla. La nouvinguda és una dona autoritària que fins i tot controla les lectures de l’Annetta. La mort sobtada del pare suposarà per a la protagonista el salt brusc a l’edat adulta. La noia, sola amb la mare i amb la majordoma, viurà cada cop més alienada del seu propi cos, en un esforç constant d’empetitiment.
Una mínima infelicitat és també un text esplèndidament mínim, fet de silencis, amb capítols curts que són com alenades breus d’ànsia de vida, natures mortes de gran bellesa.
La porta
Magda Szabó
(Traducció catalana: Imola Nikolett Szabó i Jordi Giné de Lasa)
L’Emerenc és una dona de fer feines severa, hostil i amb molt bona reputació, tant entregada al servei a la comunitat com hermètica pel que fa als seus assumptes. És una força de la naturalesa. Quan la Magda, una jove escriptora hongaresa, la contracta, no pot imaginar-se la importància que acabarà tenint per a ella. Al llarg de vint anys de servei, estableixen una relació complexa i profunda. L’Emerenc, però, guarda secrets sota la seva aparença immutable que acabaran posant a prova la seva amistat i canviant les vides de l’una i de l’altra de manera irreversible.
La porta és l’obra mestra de Magda Szabó i un clàssic de les lletres europees. Ens mostra l’oposició sulfurosa i l’amor profund que existeix entre dues dones, la «mestressa» i la «serventa», fent d’aquesta última una espècie de reina sense regne. Aquesta novel·la és un tour de force memorable, inquietant i devastador. Ens parla de la complexitat de les relacions humanes, de la dificultat d’estimar incondicionalment i de com, sovint, l’afecte no s’expressa en els altres de la manera com voldríem.
Vull fer-te algunes preguntes
Rebecca Makkai
(Traducció catalana: Marc Rubió) Sexto Piso editorial
(Traducció castellana: Aurora Echevarría)
La Bodie Kane és la creadora d’un pòdcast d’èxit. Quan la conviden a fer classes a l’escola Granby, on va passar l’adolescència, es veu abocada a recordar l’episodi més terrible de la seva vida: l’assassinat de la seva companya d’habitació. Vint anys després passeja pels escenaris d’aquest crim que no ha sigut capaç de deixar enrere i del qual mai ha acabat d’aclarir la veritat. Quin paper hi van tenir, ella i la resta dels seus companys? L’home a qui van declarar culpable és realment el veritable assassí?
Rebecca Makkai revisita el gènere del true crime i n’ensenya les costures en aquesta novel·la de prosa brillant i propulsiva. L’autora explora l’ambivalència de la culpa, la complexitat de la veritat, i qüestiona la morbositat i el perill de l’adopció de certs discursos.
Tot el que podria haver estat
Ayòbámi Adébáyò
Angle Editorial (Traducció catalana: Alexandre Gombau i Arnau)
Ambientada a Nigèria, la novel·la se centra en dos personatges d’orígens socials molt diferents. L’Eniolá és adolescent. El seu pare acaba de perdre la feina i no pot ni pagar-li l’institut, de manera que l’Eniolá es passa els dies fent encàrrecs per a una cosidora, recollint diaris, demanant almoina si cal, somiant amb un gran futur.
En canvi, la Wúràolá encarna la filla ideal en una família benestant. Sembla que tot li va bé: fa un any que treballa de metgessa i s’ha promès amb en Kúnlé, també de bona família. Però la relació té algunes esquerdes.
Quan un polític local intenta captar l’Eniolá i un sobtat esclat de violència destrossa una festa familiar, les vides de la Wúràolá i l’Eniolá s’entrellacen.
Amb la seva escriptura precisa i emotiva, Ayobámi Adébáyo aprofundeix en els lligams familiars, en les diferències de classe i de gènere, en els desitjos personals i les barreres socials.
El ángel de piedra
Margaret Laurence
Libros del Asteroide (
Traducció castellana: Miguel Temprano García)
Als seus noranta anys, Hagar Shipley, tossuda i inconformista, és encara una dona de fort caràcter. Viu amb el seu fill i la seva nora, els qui, cansats de cuidar-la i a punt de jubilar-se, estan pensant a traslladar-la a una residència; ella en canvi creu que encara no ha arribat el moment i mentre espera aquest fatídic dia, rememora la seva vida. Criada en un poble de les planes canadenques i infeliçment casada, Hagar va haver de guanyar-se la seva independència a pols en un món dominat per les aparences i les convencions. La seva duresa de caràcter, fruit de les difícils circumstàncies que li va tocar viure i de l'orgull i l'austeritat que li van inculcar, ha condicionat la seva vida.
Publicada el 1964, L'àngel de pedra és un clàssic contemporani protagonitzat per un dels personatges més memorables de la literatura canadenca; una emotiva novel·la plena de vida que demostra el talent de Margaret Laurence, escriptora amb una extraordinària habilitat per a entendre el funcionament del cor humà.
Nostra Senyora del Nil
Scholastique Mukasonga
(Traducció catalana: Marta Hernández Pibernat)
(Traducció castellana: José Manuel Fajardo)
«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.
São Paulo, 2003. Els inspectors Mario Leme i Ricardo Lisboa investiguen la mort del director de l'Institut Britànic. Donat el rang de la víctima, la cúpula policial desitja una resolució ràpida del cas. La versió oficial serà un atracament que va acabar complicant-se, així que la policia militar acaba fent una batuda en una favela i arresta a un criminal qualsevol. El 2018, tres adolescents esgarriats, moguts pel discurs del candidat a president del Govern brasiler, agredeixen a un homosexual i li graven a ganivet la V de victòria i una creu gammada en el pit.
Una novel·la coral que recrea la situació política i social en São Paulo, una de les ciutats més fascinants i violentes del Brasil i del món, entre el primer mandat de Lula i l'arribada al poder de Bolsonaro.
El problema dels tres cossos
Cixin Liu
(Traducció catalana: Mireia Vargas Urpí )
(Traducció castellana: Javier Altayo Finestres)
Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l’espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l’extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d’un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d’altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tan autèntica com reveladora sobre el nostre temps.
CÒMIC
Céleste i proust
Chloé Cruchaudet
(Traducció catalana: Marta Marfany)
Editoral Lumen (Traducció castellana: Fabian Rodriguez)
Marcel Proust no hauria arribat tan lluny en l’escriptura de la seva obra mestra sense l’ajuda d’una dona a l’ombra: Céleste Albaret. Ella el va atendre amb cura i devoció durant nou anys fins el dia de la seva mort. Ingènua, però alhora intel·ligent i refinada, i dotada d’una infinita paciència i intuïció, Céleste va fer de secretària, missatgera, serventa, mare i font d’inspiració. Aviat Marcel i Céleste es van fer indispensables l’un per l’altre: una relació que no va estar exempta de tibantors i que va derivar en una amistat profunda i fructífera.
Aquest còmic enlluernador i de colors suggerents és un volum indispensable per endinsar-se no tan sols en la relació entre Céleste i Proust, sinó també en el context parisenc del segle XX. La fidelitat, l’admiració i la fragilitat conflueixen en una obra tendra i exquisida que ens parla, sobretot, de la transcendència de l’amistat i la literatura.
