Recomanats Nadal 2025: no ficció
Quan era una nena, l’autora d’aquest llibre caminava Rambla de Barcelona avall, agafada de la mà del seu pare, amb el delit d’arribar sota l’estàtua de Colom, on l’esperava el destí: a canvi d’una moneda, els «ocellets de la sort» agafaven amb el bec un paperet de colors on hi havia escrit el missatge de la fortuna. Des d’aleshores, els ocells van quedar associats per a ella amb la màgia i el misteri. Al llarg dels anys, la seva conversa interior amb l’ocell Tirèsies l’acompanya en els moments clau de la vida i la porta a endinsar-se en la nostra relació amb els éssers alats de totes les èpoques i mitologies. Perquè els humans sempre hem cobejat les ales.
Xerpes en vaga. Feministes que claven la bandera sufragista a la part alta d'un pic. Alpinistes vegans, alpinistes cecs, alpinistes a la força en les serres del maqui, alpinistes trans onejant l'estendard rosa, blanc i blau en cadascuna de les Set Cimeres, muntanyencs evangèlics a la recerca de l'Arca de Noè en el cim del Ararat. Llargues cues a l'Everest del segle xxi per a onejar dues dotzenes de variades banderes. «No hi ha no política, tot és política», es diuen dos personatges de La muntanya màgica, de Thomas Mann, en un balneari dels Alps suïssos, i amb aquesta referència literària comença aquest llibre sobre les mil maneres en què s'ha fet política des dels esmolats púlpits dels pics del món. Entretant, van apareixent tant les grandeses com les misèries de la història de l'alpinisme, espai de llibertat i emancipació a vegades, i d'opressió moltes altres.
L’era de Hitler
Alec Ryrie
traducció catalana: Gustau Muñoz)
traducció castellana: Maria Antonia de Miquel)
L’era de Hitler analitza els riscos d’una moral construïda només sobre la negació del feixisme i proposa recuperar una ètica activa capaç de confrontar les noves formes de manipulació ideològica, una ètica arrelada en els valors de la tradició que no oblidi les lliçons de l’antinazisme. Amb una mirada històrica i crítica, Ryrie defensa que només una revisió profunda dels nostres fonaments morals pot sostenir la lluita contra les derives feixistes del segle XXI.
En la seva reivindicació de la «història des de baix», els protagonistes no són els grans estats i els seus exèrcits, les companyies comercials o la intel·lectualitat burgesa del primer capitalisme. Peter Linebaugh i Marcus Rediker ens ofereixen una nova interpretació de la formació del món modern. Un llibre considerat clàssic de la història social de la primera expansió global del capitalisme, L’hidra de mil caps ha estat traduït a una dotzena d’idiomes i guardonat amb múltiples premis. És, segurament, una de les obres de referència imprescindibles per entendre el món actual.
Noia contra noia
Sophie Gilbert
traducció catalana: Elena Ordeig)
traducció castellana: Silvia Schettin)
Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés.
Gilbert proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva.
FEMS AQUÍ! és un conjunt de textos compilats per Andrea Corrales i Laia Lloret, amb pròlegs d'Alicia Ramos, iki yos pinya narváez funes, Itziar Ziga o Ira Hybris. La compilació gira entorn de l'experiència fem des d'una perspectiva transfeminista i cuir, i en intersecció amb altres temes com el desig, el treball sexual, la classe social, la ràbia, la solidaritat i l'amor. Aquests textos van formar part d'un fanzine que es va publicar fa 10 anys a karcelona, i que avui reneix com el primer llibre sobre el fem publicat en espanyol i editat i escrit exclusivament per fems.
Podria dir-se que Museo negro és una antologia de literatura gòtica, ja que per les seves pàgines desfilen fantasmes i vampirs, golems i frankensteins, nens cruels, comtesses-torre, aliens, agrimensors i alquimistes. Autors com William Beckford i Horace Walpole, Henry James, Valentine Penrose o Ann Radcliff, entre molts altres. Però aquest llibre va molt més allà perquè per a María Negroni en el cor fosc de la gòtica s'amaga el germen inefable de tota literatura. «En esa temperie», afirma l'autora, «ttengo la impresión de que algo crucial se materializa: un verdadero reino sentimental donde es posible, bajo una luz cualquiera, percibir súbitamente la imperiosa relación que existe entre la infancia y lo atroz, el arte y el crimen, la pasión y el miedo, el deseo de fusión y la escritura». En el soterrani del castell gòtic s'amaguen els nostres majors terrors i els nostres majors anhels.
Mi mundo perdido
Astrid Lindgren
Traducció castellana: Ulla Ljungström i Esther Rubio
)
Aquest és un llibre sobre les memòries i records de Astrid Lindgren, així com conferències, pensaments i reflexions sobre la vida, i especialment sobre la infància i la lectura.
Un llibre escrit per a tots aquells lectors que sovint li preguntaven si els seus personatges van existir de veritat, si els llocs que descrivia eren reals, o com va néixer la inspiradora i fantàstica Pippi Calzaslargas.
Durant gairebé seixanta anys, va crear personatges inoblidables que formen part de la literatura universal i que han marcat, reconfortat i inspirat a nens de tot el món. A través de la seva obra, probablement ha fet més per l'estatus de la literatura infantil com a gènere literari igualitari que cap altre autor.
La vuelta al mundo en ochenta juegos
Marcus du Sautoy
Traducció castellana: Eugenio Jesús Gómez Ayala
)
La predilecció pel joc és una característica fonamental de l'ésser humà: els jocs, que brinden l'oportunitat de pensar el món en termes matemàtics, són tan antics com les civilitzacions, i el mateix pot dir-se de les matemàtiques, el meravellós llenguatge de les quals universal es troba en la base de la majoria de jocs. Al llarg d'aquestes pàgines, el prestigiós matemàtic i assagista Marcus du Sautoy convida al lector a recórrer la història del món a través de vuitanta jocs, dels més populars als més recòndits, no sols per a descobrir el seu origen i desentranyar els sorprenents mecanismes en els quals es basen, sinó per a entendre'ls com una valuosa manifestació cultural de les societats en les quals van néixer, la cosmovisió de les quals sens dubte reflecteixen.
Platillos voladores, el proceso de la materia y la energía, la ciencia, la lucha de clases y revolucionaria y el futuro socialista de la humanidad
J. Posadas (il·lustrat per Marc Torrent)
Aquest opuscle es va publicar per primera vegada a París al juny de 1968, quan la revolta iniciada un mes abans començava a perdre força. I la tesi plantejada per l'autor podria semblar absurda, però també resulta sorprenentment lúcida i, sobretot, molt original. La humanitat havia arribat a la Lluna i Posades especulava. Si de veritat existien éssers vinguts d'altres galàxies —i en l'època abundaven els indicis, almenys en l'imaginari popular—, segurament haurien aconseguit un desenvolupament científic i tecnològic molt superior al de les nostres societats capitalistes. I segons els ensenyaments del materialisme històric, semblant grau d'evolució només podia haver-se donat sota un sistema comunista. Si els extraterrestres vivien en una societat sense classes, calia convertir-los en aliats estratègics de la lluita obrera revolucionària en la Terra.
Blandito blandito, ¿Qué le hacemos les feministas al arte? proposa un recorregut per diferents textures del tou com a forma de resistència feminista contra la rigidesa patriarcal. És possible estovar el museu? A través d'aquestes preguntes, blanca aries, conjura un arxiu de gestos tendres que desafien la rigidesa de l'ordre patriarcal.
blanca aries aborda el tou com una força resilient i llibertària, connectant les pràctiques feministes amb el cos, l'eròtica i la poesia.
A través de l'obra d'artistes com Mari Chordà, Eva Fàbregas, Louise Bourgeois o Sarah Lucas, l'assaig planteja una altra mirada a l'art com a potència desbordant, que transforma i es connecta amb les forces que el modelen.
Vivim entre escenaris apocalíptics, missatges profètics i catàstrofes imminents. Aquestes narratives apareixen de manera diversa en moltes cultures. En l'àmbit cristià, el llibre apocalíptic per excel·lència el va compondre, segons la tradició, sant Joan fa gairebé dos mil anys. No obstant això, encara que està replet d'imatges explícites de destrucció i redempció, es tractava fonamentalment d'un text polític que buscava accelerar un canvi social. Aquest llibre, prodigiós i ricament il·lustrat amb làmines en color d'una bellesa aterridora, recorre brillantment la seva narrativa i iconografia i, sobretot, examina escenaris on el apocaliptisme i l'escatologia van respondre a fins diferents, ja anés com a instrument per a estendre la por, expressió de l'ansietat d'una època o com a força impulsora del canvi.
