Recomanats Nadal 2025: infantil i juvenil
Publicat per primera vegada en 1982, Pito Pito és un dels primers i escassos llibres per a nens en els quals s'utilitza la fotografia. Tal vegada per això Bruno Munari va estar encantat d'escriure els textos que acompanyen aquestes commovedores imatges preses per Enzo Arnone a Anglaterra entre els anys 70 i 80.
Un fotollibre en el qual la vida quotidiana es converteix en poesia i la poesia en vida quotidiana.
Un àlbum il·lustrat pel reconegut il·lustrador francès Marc Boutavant, que fa un reconeixement als personatges del conte clàssic amb una història
divertida que és també un homenatge a la lectura. A tothom li agraden les farinetes de l’Os Melós i, durant tot el dia, diferents personatges de contes truquen a la porta de casa seva per demanar-li’n. Però ell només vol que el deixin tranquil per poder llegir el seu conte.
Aixeca les solapes i derroca els murs!
Aquesta és la història de dos veïns que es porten com gat i gos.
És la història d'una picabaralla.
És la història d'un mur que puja i puja i puja… i que ens guarda un munt de sorpreses!
S’acosta l’aniversari de la Zebra, però no té gaires ganes de celebrar-lo.
Darrerament, s’estima més quedar-se a casa i no li ve de gust sortir.
Per animar-la, la seva tieta li envia de regal un armari màgic, en el qual cada dia apareix un conjunt nou que, després de dur-lo, desapareix. Cada cop que estrena una roba passen coses diferents: va al camp, pinta, passeja amb bici o queda amb els amics. Com que està més animada, decideix fer un pastís enorme per celebrar el seu aniversari. Aquest matí, quan es llevi, quin regal màgic trobarà a l’armari?
Una història original i màgica que ens recorda que jugar a vestir-nos també pot ser una manera de cuidar-nos, de retrobar-nos amb l’alegria i d’estrenar la vida cada dia.
Posa't les ulleres 3D i segueix a Pataslargas en el seu viatge a l'interior de la terra, recorrent avencs calcaris i boscos de cristall i enfrontant-te a ratpenats, tempestes abissals i la inesgotable bellesa de l'inframon.
Jugant amb les distàncies focals, els microscopis, construint i modelant amb guix, ha realçat amb la seva posada en escena un material recollit aquí i allà, a l'atzar, durant els seus passejos. Com un nen que mai ha deixat de considerar els còdols com a tresors, Matthias Picard ha convertit a Pataslargas en el protagonista d'una epopeia impressionant que enlluernarà a grans i petits.
Coneix en Babar, el petit elefant, i acompanya’l en la seva primera gran aventura. Un clàssic indispensable que va canviar per sempre la literatura infantil.
Si hi ha un llibre il·lustrat infantil per excel·lència a Polònia potser és aquest. Es va publicar l’any 1938 i un any més tard ja existia en versió anglesa i francesa. Pel que fa als poemes, han tornat a ser il·lustrats molts cops, de vegades amb resultats també excel·lents. La versió de Lewitt-Him, però, no ha parat de publicar-se, a Polònia i a altres països.
Amb aquesta edició fem en català allò que s’ha fet en altres llengües del context europeu: incorporar un clàssic de la literatura infantil mundial al nostre corpus. Les versions catalanes, en versos ritmats i rimats procuren concordar amb les il·lustracions i assolir uns efectes sonors semblants als de l’original.
En quin moment deixem de meravellar-nos amb els petits descobriments de cada dia? Els nens i nenes posseeixen aquest do: convertir el comú en extraordinari, el simple en un joc i les diferències en un motiu per a unir-se.
Relats únics que ens recorden que l'amistat és un dels tresors més valuosos de la infància. Amb l'energia d'un còmic que es riu del quotidià i el converteix en aventura, aquest primer volum obre les portes a un univers tan absurd com entranyable, habitat per personatges inoblidables: com a Cap de Volcà, Cap de Cotxe o Cap de Piscina.
Un còmic infantil (o no) que convida a riure, imaginar i comprendre que cap cap s'assembla a un altre i en això està la màgia.
El Gegant de ferro va arribar fins al penya-segat. D’on venia? No ho sap ningú. Qui l’havia creat? No ho sap ningú.
Al poble tots li tenen por, però un nen que es diu Hogarth de seguida entén que el Gegant no ha vingut a destruir la Terra. Potser, fins i tot, podria haver vingut a salvar-la.
Descobreix el conte clàssic que ha enamorat milions de lectors de tot el món.
La peculiar història d’amistat entre un nen i un gegant que desafien les convencions amb una missió: fer que el món sigui un lloc millor.
Un jove orc arriba a l’escola de l’Aurora i només ella s’adona que és un «nen» força peculiar. Menja rates, fa caca sobre els cotxes, sempre parla d’esclafar elfs... És el xoc de dos mons! Quin dels dos és el menys civilitzat?
L'Adèle comptava passar les vacances sense veure ni una ànima ni viva ni morta! L'Adèle es pensava que s'avorriria durant les vacances d'hivern perquè les seves amigues se n'anaven de viatge. Però la vida tenia uns altres plans. L'Adèle s'està fent gran i, això, a la seva família comporta sororitat, celebracions amb gelats i fantasmes?! L'Adèle està a punt de convertir-se en la nova mèdium nova de la família? D'una banda, veure fantasmes vol dir que per fi té algú amb qui parlar mentre les seves amigues són fora. De l'altra, aquests esperits del barri són uns ploms! Sembla que al final aquest hivern no serà tan avorrit.
Les coses no pinten bé per als Descendents, el poble dels bessons Myk i Ana. Els peixos del llac Primordial, que constitueixen el seu principal aliment han desaparegut sense deixar rastre, i sense ells, ni els humans ni les criatures màgiques que habiten les seves ribes sobreviuran a aquest terrible hivern.
Així que toca posar-se a la feina. Abriga't amb una manta i arma't de valor per a acompanyar als bessons, al costat de la seva amiga, la xamana Luba, en una trepidant aventura en la qual coneixeran a estranyes criatures i s'enfrontaran a inesperats perills per a canviar el desgraciat destí que els espera.
L’estiu del 1940, els tres germans Wilson —la Carey, el Charles i el Paul— marxen fora de Londres per anar a pas-sar una llarga temporada amb la seva tia Beatrice, que viu en un poblet remot. Un bon dia, passejant pels afores, descobreixen que una veïna, la senyoreta Price, està ajaguda enmig d’un camp perquè s’ha fet mal al turmell i no es pot moure. Aleshores, el més petit dels tres, en Paul, diu que no el sorprèn gens que s’hagi fet mal, perquè cada nit la veu intentant volar sobre una escombra, com fan les bruixes, i la veritat és que no se’n surt gaire bé. La senyoreta Price no dubta a explicar que de moment encara no és una bruixa, però que està seguint un curs de bruixeria per correspondència d’allò més complet. I per demostrar-ho, davant la sorpresa dels germans, la senyoreta Price fa un encanteri a un pom de llit que en Paul porta a la butxaca, i els diu que podran utilitzar-lo quan vulguin perquè el llit voli i els porti a qualsevol lloc del present o del passat.
Aviat començaran les festes de la tardor a Bellaescorça. Al bosc s’hi respira un ambient festiu i tothom es prepara per a les celebracions. A ca l’Arxibald Guillot, però, hi arriba de sobte un visitant que aigualirà qualsevol mena d’alegria: el Celestí Llop afirma, amb un document com a prova, que ell és el veritable propietari de la llibreria, botiga que en un altre temps va pertànyer al seu avi. Expulsat d’un indret que era tota la seva vida, l’Arxibald es veu obligat a descobrir la veritat d’aquesta història. Amb l’ajuda del seu nebot, el Bartomeu, se’n va a la recerca d’uns quaderns que el seu avi Corneli, avui incapaç de pronunciar una sola frase amb sentit, va confiar a una societat secreta. I aquesta sembla ben determinada a assegurar-se que el guillot és digne de conèixer els records del seu avantpassat…
La Gripaueta custodia amb la seva màgia una fortalesa coberta d’esbarzers gegants. Ella preferiria ser al seu riu pantanós, però les fades li van encomanar la tasca de protegir allò que s’amaga dins la fortalesa. Segles després, s’hi acosta un cavaller amb la intenció de desfer el que sembla una maledicció però la Gripaueta farà tot el possible per evitar-ho.
És una original reinterpretació de la Bella dorment.
La Manda i la Malin tenen quinze anys i són millors amigues en un petit poble on no hi passa mai res: és la primavera del novè curs, elles se senten ja quasi adultes i independents, passar temps amb la família els resulta agònic i anar canviant d’estil, de gustos musicals i de manera de vestir
és la cosa més normal perquè busquen trobar el seu lloc al món, i a elles mateixes. Al poble els hi diuen les Bicis perquè sempre pedalen buscant alguna emoció grossa, ja sigui conèixer gent amb qui sortir de nit, que les convidin a alguna festa, tenir una història d’amor… Tot s’hi val. I quan el noi més increïblement guapo de la història, segons la Manda, aconsegueix una feina a la pizzeria local, la vida sembla que per fi comença a millorar. Però l’interès és mutu o la Manda és massa poc misteriosa? I realment hi està tan interessada?
