Recomanats Nadal 2025: ficció
NARRATIVA
El 1998, un segell de Columna publicava una nova traducció d’Els miserables. El segell era Club Editor i la traductora, que havia tardat més temps per dur la novel·la al català que Hugo per escriure-la, es deia Maria Bohigas.
Bohigas ha passat un parell d’anys més a galeres traduint els seus Miserables de cap i de nou. I com amb Història de dues ciutats, Aina Bonet ha dibuixat les il·lustracions de la coberta i les portadelles de les cinc parts d’aquest monument. El resultat: una edició especial en un sol volum en tapa dura, on hem aconseguit encabir les històries de Fantine, Cosette, Marius i Jean Valjean.
Un nen anònim de ciutat és deixat a càrrec dels seus avis al poble empordanès de Viladelsac, on no hi ha semàfors i tot fa pudor de fems. Les cases tenen nom, i la dels avis és Can Mosca. Aviat el nen es transformarà en el Mosca petit i construirà la seva identitat alliberada de qualsevol filtre en el si del peculiar univers que l’acull.
Tal com escriu Artur Garcia Fuster al pròleg d’aquesta edició, Viladelsac no és només un lloc, sinó també un temps: el moment precís en què la imaginació desbordada d’un marrec col·lideix amb la funesta realitat dels adults. D’aquest xoc radical, d’aquesta ferida grotesca, en sorgeix la corrua de vilatans tan impossibles com reals que habiten aquestes pàgines.
L'octubre del 1849, el fill de l'amo d'una fàbrica de llumins de Sants apareix mort d'un tret al bell mig del carrer. És un bala perduda que no ha treballat mai. Inversionista a la borsa, finançador de negocis tèrbols, jugador impenitent de cartes i aficionat a les baralles de galls amb apostes, està carregat de deutes i té una corrua d'amants molt emprenyades amb ell, a més de formar part d'un club molt distingit de suïcides i d'haver deixat prenyades moltes treballadores de l'empresa paterna. El capità Llampades haurà d'esclarir un cas amb massa presumptes culpables relacionats amb el difunt, tots ells amb motius més que suficients per haver-lo assassinat.
Esta novela no la protagonizan seres extraterrestres sino Mauricio Hernández Norambuena, que podría ser descrito, parafraseando a Bolaño, como uno de los últimos revolucionarios de las guerras floridas latinoamericanas. Marciano extrema la apuesta de Nona Fernández, que ha cruzado audazmente la memoria y la imaginación para entender la historia reciente de Chile, sumergiéndose en zonas que parecen salirse de los límites terrenales, en las que espacio y tiempo no son tan claros.
La narradora visita a Hernández en la cárcel donde cumple una larga condena para hacerle preguntas, convocando en un notable tejido de voces a varios personajes a fin de entender cómo fue su historia: la de alguien que, mientras cultivaba amores y amistades inextinguibles, agitó la resistencia a la dictadura, estuvo fusil en mano en el atentado a Pinochet y luego, ya en democracia, derivó en ilusiones perdidas, muertes, prisiones y fugas.
La pregunta 7
Richard Flanagan
(Traducció catalana: Mírima Cano)
(Traducció catalana: Catalina Martínez)
Si H. G. Wells no hagués fugit de la seva història d’amor amb Rebecca West, potser no hauria escrit mai un llibre on una arma era capaç de devastar el món en pocs minuts. Si Leo Szilard, un físic hongarès que vivia a Londres refugiat del règim nazi, no hagués llegit aquest llibre, no s’hauria imaginat mai una reacció nuclear en cadena. I llavors, si els Estats Units no haguessin llançat la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945, el sergent Flanagan, que era presoner de guerra al Japó, potser hauria mort i el seu fill, Richard Flanagan, no hauria nascut setze anys després.
La pregunta 7 és un relat magistral: unes memòries, un assaig històric i una novel·la global que qüestionen la fragilitat de la nostra existència. Richard Flanagan ha escrit una carta d’amor als seus pares i a la seva illa, Tasmània, alhora que mostra com un seguit de casualitats pot convertir-se en el relat de la nostra existència.
Enmig dels turons de les Langhe, en Milton, un jove partisà, arrisca la vida. No per una missió militar, sinó per una qüestió íntima, privada: saber si la seva estimada, la Fulvia, l’ha traït. Amb una prosa eixuta i vibrant, Fenoglio ens condueix per una guerra que ja no és només col·lectiva, sinó interior. Un assumpte personal és el relat d’una obsessió amorosa que es confon amb la boira d’un país en conflicte, on la resistència no és només contra l’enemic, sinó contra el dubte, la solitud i la pròpia fragilitat.
Ambientada en una remota aldea de Corea del Sur, narra la historia de Kumbok, que persigue una emoción indescriptible desde que vio una ballena, y de su hija muda, Chunhee, que en sueños habla con un elefante. Pero también es la historia de un pueblo: de una cárcel, un circo ambulante, una fábrica de ladrillos y un cine con forma de ballena construido en medio de la nada. De un ex yakuza que se corta seis dedos por amor y de una mujer tuerta que domina abejas con un silbato.
Con una mirada conmovedora sobre la fragilidad de los sueños, Cheon Myeong-kwan explora la tensión entre el deseo y la desilusión que acompaña a toda esperanza rota. Rebosante de giros, ironía y humor oscuro, Ballena es una aventura de proporciones épicas, escrita por una de las voces más singulares de la literatura actual.
Un matí qualsevol, un foraster apareix completament nu en un poble de moral conservadora de Nova Anglaterra. Al llarg de tot un dia, aquest individu misteriós s’anirà creuant amb diferents habitants de la localitat, fent que les històries d’un capellà bonifaci, d’una artista lliurepensadora, d’un assetjador sexual, d’una secretària ingènua, d’un policia corrupte, d’una periodista manipuladora i d’un banquer cap quadrat es vagin teixint al voltant d’una trobada que transformarà per sempre la seva manera d’entendre l’amor i la sexualitat.
A mig camí entre el realisme brut, la literatura fantàstica i el llibre de revelacions, Cosdiví és la culminació conceptual de l’obra de Theodore Sturgeon, conegut per ser un dels grans mestres de la ciència-ficció literària, i admirat per escriptors com Kurt Vonnegut (que va convertir Sturgeon en l’il·lustre Kilgore Trout). De fet, Sturgeon va dedicar els últims onze anys de la seva vida a escriure aquest llibre, en què s’atreveix a reinventar el mite de Crist en clau sexual i contemporània.
Un dia de març del 1969, la Jane Mixer, que aleshores tenia vint-i-tres anys, anava cap a casa dels seus pares per dir-los que es casava; a través del tauler d’anuncis del campus universitari on estudiava Dret, s’havia posat en contacte amb un desconegut per compartir el viatge en cotxe. Van trobar el seu cos l’endemà al matí: l’havien estrangulada i li havien disparat dos trets al cap. Dues dones més havien estat assassinades i la policia va assumir que la Jane també havia estat víctima d’un suposat assassí en sèrie condemnat al cap de poc. Amb tot, el cas de la Jane, oficialment, havia quedat sense resoldre, i Maggie Nelson va créixer perseguida per la possibilitat que l’assassí de la germana de la seva mare encara fos lliure. Però Les parts vermelles és molt més que un cas real d’assassinat, investigació i judici: en aquesta història, Maggie Nelson hi trena també el testimoni d’una infantesa i una joventut marcades per la pèrdua, la mort, el misteri i la traïció, i desgrana les conseqüències, tant personals com polítiques, de l’obsessió col·lectiva amb la mort violenta de dones.
Llegir Wu Ming-yi és com enfilar un camí sinuós i que fa marrada seguint la textura de les muntanyes, mai sabem on anirem a parar. Això és el que els passa als protagonistes de les sis històries entrellaçades que componen La terra de la pluja amarga. Amb una prosa fortament arrelada a la natura, orgànica i sovint capriciosa, seguim les aventures vitals d’un seguit d’homes i dones que es redescobreixen a si mateixos. Tot això en un context futur en què un virus informàtic anomenat l’Esquerda permet tenir accés als arxius digitals d’una persona propera que ha mort.
En Tokio a finales de los cincuenta, Teiko Itane, una joven de veintiséis años, acepta casarse con Kenichi Uhara, un ejecutivo diez años mayor al que ha conocido a través de un casamentero. Tras una breve luna de miel, Kenichi desaparece sin dejar rastro. Decidida a encontrarle, su mujer viaja en pleno invierno hasta la ciudad costera de Kanazawa, el último lugar donde fue visto su marido; allí comienza una investigación en la que los indicios y revelaciones se desvanecerán uno tras otro. Para resolver el misterio, Teiko tendrá que regresar al punto cero: donde todo comenzó.
Esta es la primera novela de Matsumoto en la que el peso de la investigación recae sobre una mujer. La mirada femenina le sirve para explorar desde un nuevo ángulo el peso de la culpa y la memoria en la sociedad nipona en un momento en el que las cicatrices de la segunda guerra mundial eran aún recientes. Publicada en 1959, Punto cero es una de las obras clave del maestro de la novela negra japonesa.
CÒMIC
Evocador y exquisito, este delicado relato iniciático toma la forma de un viaje contemplativo entreverado de un humor sutil y de sugerentes reflexiones sobre el aprendizaje de la vida.
Mientras ayuda en la recolección de las calabazas, una ranita nacida la primavera pasada se encuentra con dos sapos errantes que han capturado el fantasma de una flor de Shungiku recién marchitada. Ahora que los días se acortan y se vuelven grises y fríos, al igual que los sapos, el espíritu anhela llegar a los trópicos. La ranita decide entonces acompañarlos en su expedición hacia el sur. Tampoco nosotros tardamos en querer unirnos a la comitiva y, a lo largo de una estación, peregrinamos con esta inexperta ranita que estrena el mundo que la rodea.
POESIA
Danez Smith és una força innovadora, celebrada arreu, que poetitza temes urgents amb un gran poder performatiu. No digueu que som morts comença amb una seqüència esgarrifosa que imagina una vida després de la mort per a homes negres disparats per la policia, un lloc on la sospita, la violència i el dolor s’obliden i se substitueixen per la seguretat, l’amor i la longevitat que es mereixien aquí a la terra. Smith es referma en el poder del desig, i la consciència de la mortalitat, els perills experimentats a la pell, el cos i la sang d’un diagnòstic de VIH positiu. Aquest volum és una col·lecció sorprenent i ambiciosa, que confronta, lloa i renya Amèrica, un país que s’encamina cap a funerals massa sovint i oblida la possibilitat de miracles.
