Recomanats Nadal 2023: ficció
NARRATIVA
n inquietant tríptic sobre els somnis del segle XX i els malsons del segle XXI, MANIAC explora els límits de la raó traçant el camí que va des dels fonaments de les matemàtiques fins als deliris de la intel·ligència artificial. Guiat per l'enigmàtica figura de John von Neumann, un modern Prometeu que va fer més que ningú per crear el món que habitem i avançar el futur que s'acosta. Aquest llibre Benjamín Labatut se submergeix en les tempestes de foc de les bombes atòmiques, en les mortíferes estratègies de la Guerra Freda i en el naixement de l'univers digital.
MANIAC culmina amb la batalla entre un home i una màquina: Lee Sedol, gran mestre de Go, desafia al programa d'intel·ligència artificial AlphaGo en cinc agònics jocs que serveixen com a advertiment sobre els reptes als quals ens haurem d'enfrontar a mesura que les nostres creacions tecnològiques adquireixin cada vegada major independència.U
Els relats aquí reunits són el que podríem dir «contes triats», i si alguna cosa tenen en comú és que no són d'aquest planeta. Literalment. Perquè estan ambientats en racons de la galàxia. Amb un humor i una imaginació que no s'aturen davant res ni ningú, Laura Fernández reinventa el nostre món des d'altres infinits mons poblats per famosos detectius mutants, periodistes fantasma, dinosaures oficinistes, autodirigibles que parlen més del compte, llimoners que no són exactament el que semblen i habitants d'altres planetes que podrien habitar perfectament aquest.
Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d’una família. S’hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius.
Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s’espera la pluja, que és poca. On els governs furten l’aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d’habitar el món —les úniques que valdran a partir d’ara.
Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l’explica el coneix pam a pam: perquè l’ha viscut, se n’ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d’un territori, i el llegeix.
Poc després d’enterrar el marit, una viuda troba entre les coses del difunt una carta d’amor sense data ni remitent, signada per una tal Clara R. Qui és aquesta Clara? Una amant? Una amiga d’infància? Una companya de feina? Una relació anterior al matrimoni? Quins secrets amagava el seu estimat Gustau?
Una xacona és una peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat. A partir de la troballa inesperada de la dona, Jordi Masó construeix una xacona rocambolesca que torna una vegada i una altra al punt de partida, que juga amb totes les possibilitats, circumstàncies i escenaris que podrien derivar-se’n.
Guerra i pau, obra mestra de Lev Tolstoi —juntament amb Anna Karènina— i de la narrativa del segle xix, constitueix un fresc històric i èpic que inclou més de cinc-cents personatges històrics i de ficció. Amb la campanya napoleònica —Austerlitz, Borodinó o l’incendi de Moscou— com a rerefons, narra la història de dues famílies de la noblesa russa, els Bolkonski i els Rostov, protagonistes d’un món que comença a escenificar la seva pròpia desaparició. Un quadre complet que comprèn tots els registres i les eternes preocupacions de l’ésser humà —l’amor, la mort, el bé i el mal, l’amistat, el desengany, el sentit de l’existència…— i recrea una època històrica decisiva.
questa traducció, a càrrec de Judit Díaz Barneda, és la primera en català feta a partir del text canònic rus. Una lectura imprescindible per a tots els amants de la literatura. L’obra consta de dos volums.
Llegir Angela Carter (1940-1992) és com arribar a la plaça el dia de la revolució. A partir d’aquí, tot salta pels aires. L’amor rabiós, el sexe, el poder, l’animalitat, les portes falses del circ i les profunditats del bosc... Carter va crear un imaginari únic que no ha deixat d’expandir-se. I una legió de lectors entusiastes. Els contes de fades no han tornat a llegir-se mai de la mateixa manera, després d’ella. Aquesta antologia pivota en el gran referent de l’autora, La cambra sanguinolenta, però ofereix una mostra completa, per primera vegada en català, de la seva fulgurant trajectòria.
Són les set del matí quan en David el desperta una punxada d'angoixa en el ventre: ha arribat el dia en què està programada la mort del seu fill Jacobo. Paraplègic després d'un accident de trànsit, el noi sent dolors tan forts que la vida se li ha tornat insuportable. El seu germà l'ha acompanyat fins a Portland, on un metge li prestarà ajuda, molt lluny de l'apartament familiar a Nova York, en el qual David espera notícies del desenllaç, patint el pas de les hores mentre es pregunta si tal vegada Jacobo, en l'últim moment, es penedirà.
Gairebé vint anys més tard, amb la vista gastada però la memòria intacta, David recorda els temps de Nova York, el terrible accident del seu fill i, abans de res, la llarga espera durant aquest dia, anhelant que no avanci el temps mentre mata les hores treballant en el seu últim quadre, en el qual s'esforça amb afany, com si d'això depengués la vida de tots, per plasmar l'esquiu reflex de la llum en l'aigua.
La protagonista d’aquesta història es diu Sonia i va ser mossa d’estable, entrenadora i genet d’entrenament de cavalls de cursa. L’autora d’aquest llibre es diu Kathryn Scanlan i va mantenir-hi trobades i telefonades durant anys. Van parlar de la vida de la Sonia i el seu petit món: l’hipòdrom, les curses de cavalls. De l’abans i del després.
Agafar les regnes fusiona magistralment la biografia amb la ficció. Ens parla de l’empatia, amor i compassió que sent la Sonia per aquests animals majestuosos. De la duresa de la feina al circuit. De la vida itinerant. De les disputes i friccions, de la camaraderia i l’amistat que sorgeix entre els diferents actors que fan vida a l’hipòdrom. De la violència que comporta ser una dona en un món d’homes. De la crueltat que enclou aquest esport que és, sobretot, un negoci basat en les apostes i que deixa un rastre d’animals ferits i exhaustos. De la grandesa de la dona treballadora.
"El 24 de setembre del 2012, la Gladys Comeau va pujar a bord del Northlander i no se la va tornar a veure mai mes a Swastika, que no es una ciutat, ni tan sols un poble, tot just un llogaret situat al costat de la via del tren. Comença aleshores el vagareig, el de la Gladys i el meu, perque aixo es el relat del viatge de la Gladys Comeau pels trens del nord d’Ontario i el Quebec, que la duran al sud, despres a l’oest, tot seguit a l’est, despres una altra vegada cap al nord." Un halo de misteri recorre l’intent de descriure les vicissituds ferroviàries de la Gladys —que inclouen algunes trobades extraordinàries— perque ningú sap el motiu que l’ha empes a allunyar-se de casa seva, on tenia una vida aparentment satisfactoria. El 2021, "A tren perdut" va rebre una menció d’excel•lencia de la Societe des ecrivains francophones d’Amerique. Segons el jurat, es tracta d’"una novel•la d’aventures a la recerca de la felicitat amb el teló de fons d’una road movie." El viatge de la Gladys tambe revela alguns universos poc coneguts i es, en última instància, un bell al•legat a favor del tren.
Las tempestálidas
Gueorgui Gospodínov
(Traducció castellana: César Sánchez i María Vútova)
L'enigmàtic flâneur conegut com Gaustín inaugura a Zuric una clínica per a malalts d'alzheimer. Les seves instal·lacions reprodueixen les diferents dècades del segle XX al detall, la qual cosa permet als pacients tornar a l'escenari dels seus anys de plenitud. Aviat, un nombre creixent de ciutadans perfectament sans sol·licita ingressar en la clínica amb l'esperança de fugir de l'atzucac en què s'han convertit les seves vides. Però aquest «cronorrefugio» no pot contenir per si només un somni tan seductor i la idea es propaga per tota la Unió Europea. És llavors quan el passat envaeix el present com una ona devastadora. Somni distòpic i sembrat de premonicions, el guanyador del Premi Strega és un viatge d'anada i tornada al continent de l'ahir i un examen sever de la nostra relació íntima i política amb la nostàlgia.
Camino a la resurreción
Michael Connelly
Traducció castellana: Javier Guerrero Gimeno )
Harry Bosch, un detectiu retirat del Departament de Policia de Los Angeles, col·labora amb el seu germanastre, l'advocat defensor Mickey Haller, per a resoldre un crim impossible. Com és costum, Haller ha assumit un cas dels més difícils, en els quals les possibilitats de guanyar són d'una entre un milió. Accepta representar a una dona que està a la presó per matar al seu marit, un agent del xèrif. Malgrat haver estat condemnada quatre anys enrere, ella continua mantenint la seva innocència. És llavors quan demana ajuda a Bosch, i el detectiu, en revisar el cas, descobreix alguna cosa que no encaixa i percep l'afany del departament del xèrif per resoldre com més aviat millor l'assassinat d'un dels seus.
El camí cap a la justícia tant per a l'advocat com per a l'investigador està plagat de perills. Els qui no volen que es reobri el cas no es detindran davant res per a impedir que l'excepcional equip que formen Bosch i Haller descobreixi els veritables motius de l'assassinat de l'agent del xèrif.
CÒMIC
Després de rebre la notícia de la mort del seu pare, a qui mai va arribar a conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per buidar la casa de pertinences i arreglar la paperassa. En aquest retorn a un passat que li és aliè, Maude haurà de fer front a un conjunt de records: revistes, discos o missatges gravats en cassets vells que la duran a reconstruir la figura paterna.
Mentrestant, l’illa de Jesmond exhibeix una excitació creixent de la població que, alterada, es prepara per celebrar el desè aniversari de l’albirament d’un gran tauró blanc.
L’enfrontament de Maude als dimonis del passat és com el temps que passa en travessar un túnel. Una estona en la qual es barregen llums i reflexes i es perd la noció del temps i la realitat. Tauró Blanc és aquest viatge per unes estances inversemblants: un túnel oníric però no per això menys real.
Travessant més de dos segles d'història ancestral, entre 1740 i l'actualitat, Walicho emergeix com un sorprenent i mordaç relat coral en el qual les diferents i dispars històries – des de tres estranyes germanes que arriben a Buenos Aires en un vaixell colonial acompanyades d'una cabra decrèpita fins a una parella que esclata en crisi just abans de mudar-se – confirmen un fresc que combina terror i comèdia per a parlar-nos d'animisme, poder femení i bruixeria.
POESIA
Poeta del foc, psique russa, sibil·la: Tsvetàieva no admet cap etiqueta perquè en crea una de pròpia. No accepta lleis ni en l’escriptura ni en l’amor: per a ella, vida i literatura signifiquen la mateixa cosa —un apassionament lliure i fervorós. Els dos reculls de poemes que componen les Fites, publicats ara en català per primer cop, es van escriure entre 1916 i 1920: entre el darrer any de la Rússia tsarista, les revolucions de febrer i octubre del 1917, la precarietat immediatament posterior i la mort per desnutrició d’Irina, la segona filla de la poeta. Les Fites representen l’inici de la maduresa literària de Tsvetàieva, la seva entrada al panorama de recitals i el reconeixement de part de la crítica i dels companys de l’Edat de Plata: Akhmàtova, Pasternak, Mandelstam, Balmont… La poeta desplega un imaginari complex i personal, en el qual amor i amistat, maternitat i infantesa, ciutat i ruralia, tradició ortodoxa i màgia gitana, somnis i quotidianitat, i desig hi conviuen enllaçats pel vincle ancestral de la poesia i la música.
