UNA COSA ELEMENTAL, d’Eliot Weinberger

Una cosa elemental és un llibre de difícil classificació. És una seqüència de breus assajos que abracen una varietat sorprenent de temes: el vent, rinoceronts, Empedocles, Valmiki, les activitats de la cort de la Dinastia T'ang segons l'estació de l'any... Molts elements que trobem en un assaig després els trobem en d'altres i aquesta fluïdesa dels temes fa que creem associacions entre els assajos i es doni unitat al llibre.

Eliot Weinberger porta l'assaig fins a territoris inexplorats, a la frontera amb la poesia i la narrativa, l'única norma d'aquest recull d'assajos és que tota la informació que surt ha de ser verificable. Aquesta premissa que ens dona l'autor fa entendre que qualsevol element que ens planteja pot ser cercat en una font primària. Així, si un home es transforma en tigre és que algú prèviament ha pensat i documentat que així ha estat. Weinberger deixa en suspens la idea del que és vertader.

Weinberger s'elimina com subjecte i, juntament amb aquest afany de verificar totes les dades, pot semblar que siguin assajos més objectius o impersonals, però les eleccions que fa a l'hora de seleccionar la informació, ordenar-la i donar-li forma fa que sigui un llibre personalíssim amb una veu pròpia i original, amb una mirada única del món.

El més destacable dels assajos, a part de la seva erudició, és la innovació formal de cada un d'ells. Cada assaig és diferent, des de l'al·legoria, a la faula, relats, transcripció, enumeració... Tenen en comú els detalls exòtics i l'atenció a les particularitats d'uns temes que poden semblar simples, però que contenen misteris meravellosos.

Carla

Editorial Días Contados. Traducció Ferran Ràfols