CAMINANT JUNTS PER LA LLUNA, de Pep Puig

Caminant junts per la lluna narra, des del punt de vista d'en Marcel, les vacances de quatre amics a principis dels anys vuitanta. La novel·la comença amb el final de l'estiu de 1984, amb una tragèdia i en Marcel ens farà retrocedir fins a principis d'aquell estiu per veure com s'arriba fins aquest desenllaç dramàtic.

Comencen les vacances d'agost i en Marcel i la seva família marxen, com cada estiu des de fa anys, a estiuejar a Altafulla. Allà en Marcel es tornarà a trobar amb els seus amics de la infància, uns amics que només veu d'agost en agost, però que els uneixen dies de platja, passejos en bicicleta i tardes de cinema a la fresca. Aquest estiu serà una mica diferent. Amb 14 i 15 anys la colla d'amics deixaran l'interès pels jocs per començar a descobrir l'amor, ser conscients dels canvis del seu cos, donar l'amistat un altre valor i relacionar-se diferent amb els adults. Com a totes les colles cadascú va al seu ritme. En Pitus, el més gran, va a la seva i es passa el dia amb la Joana; l'Enzo, el més callat i lector dels amics, aquest estiu està rarot després d'escriure's cartes durant l'hivern amb en Marcel; en Júnior, encara no ha fet l'estirada i els seus interessos no han canviat dels estius anteriors; i en Marcel, el nostre narrador, només pot pensar amb la Guida, la germana de l'Enzo.

Pep Puig aconsegueix trobar l'equilibri entre unes descripcions quotidianes que poden semblar que no porten enlloc, i el ritme ràpid dels diàlegs i unes escenes ben delimitades. Aconsegueix transmetre la sensació d'aquells dies d'agost lents i que no tenen més finalitat que els dies vagin transcorreguent un darrere l'altre. I sobretot aconsegueix fer un retrat d'aquell impàs de la vida adolescent, on encara queden moments per jugar com marrecs, però ja hi ha més complexitat emocional, el descobriment del desig i una nova mirada sobre la vida dels adults.

Pep Puig no només ens explica les peripècies de quatre amics durant l'estiu, també fa la radiografia d'un compte enrere, d'uns dies d'agost que seran també el final de la infantesa.

Carla

Anterior
Anterior

LAS VUELTAS, de Costas Taktsis

Siguiente
Siguiente

CIUDAD FEMINISTA, de Leslie Kern