Sant Jordi 2026: no ficció
Kolkhoz és el llibre més íntim d’Emmanuel Carrère: un retrat familiar apassionat que arranca amb el funeral d’Estat de la seva mare, Hélène Carrère d’Encausse, gran figura de la intel·lectualitat francesa, primera dona al capdavant de l’Acadèmia i una reconeguda autoritat en l’estudi de la historia russa. La seva mort el 2023 impulsarà l’autor a revisar una col·lecció d’arxius, cartes i fotografies del seu pare, i que constitueixen el punt de partida d’aquesta investigació: una genealogia entrellaçada per on desfilen els grans conflictes del segle XX, de la Rússia prerevolucionària a la Ucraïna actual.
Carrère reconstrueix així el recorregut dels seus besavis, els Zurabishvili, burgesos il·lustrats exiliats a Geòrgia després de la Revolució; el del seu avi Georges, un home marcat per una col·laboració amb els ocupants alemanys mai del tot esclarida; i, sobretot, el de l’ascens imparable d’Hélène, brillant, severa i sovint impenetrable, personalitat llegendària i polèmica, amb una complexitat que condicionava a tothom qui la rodejava.
Maria Stuart
Stefan Zweig
Traducció catalana: Joan Ferrarons)
Traducció castellana: Carlos Fortea )
Entre els anys 1933 i 1934, Stefan Zweig va visitar el Museu Britànic de Londres. Allà s’hi exposaven els documents i els informes de l’època sobre el tràgic final de Maria Stuart, reina d’Escòcia. La discrepància entre els textos —uns la convertien en una traïdora, uns altres l’elevaven a santa de l’Església catòlica— va despertar la seva curiositat de biògraf i el seu instint d’escriptor.
Maria Stuart és coronada reina d’Escòcia sent un nadó l’any 1542. Als setze anys és reina de França. Als disset, ja és vídua. És quan torna a Escòcia que la vida de Maria Stuart es converteix en un vibrant thriller històric i una tragèdia shakespeariana avant la lettre. El seu país és un vesper d’intrigues, abismes, càlculs polítics i tensions religioses. El cor de la reina, un cavall desbocat que l’arrossega al crim i al desastre. A l’altra banda de la frontera, l’observa la seva antagonista, l’astuta Elisabet I, reina d’Anglaterra, rival i «germana». La rivalitat entre aquestes dues monarques és llegendària. Representen el xoc entre la Reforma (Isabel I) i la Contrareforma (Maria Stuart), entre la modernitat que truca a la porta i el món medieval que s’extingeix.
Reconegut com el millor escriptor contemporani de natura, Robert Macfarlane ha dirigit la seva mirada cap als rius per intentar comprendre com «viuen». Com la majoria de nosaltres, té un rierol a prop de casa seva. D’aquest riu ho sap tot: com interactua amb el territori, com atreu la vida i busca l’equilibri amb plantes i animals, com ha esdevingut imprescindible per al seu paisatge vital.
Però per a aquest llibre Macfarlane viatja a tres indrets remots: a la selva nebulosa que acull les fonts del riu Los Cedros, al nord de l’Equador —en perill per la indústria minera de l’or—; als rius, rierols i aiguamolls amenaçats del sud de l’Índia, al caire de la desaparició, i finalment, a l’espectacular riu salvatge Mutehekau (o Magpie) del Canadà, on la població s’oposa, amb la força d’arrels immemorials, a la construcció d’una presa.
Als desastres provocats per l’activitat humana, Macfarlane respon amb el relat de la convivència amb aquests rius al llarg de generacions, documenta la valentia d’activistes i habitants en la seva lluita per defensar els rius i les seves formes de vida. I, per damunt de tot, ens emociona amb la meravella que és la natura, tant si es tracta d’un riu majestuós, com del petit rierol al costat de casa.
Un extraordinari clàssic instantani.
Es mengen els gats
Míriam Cano
Es mengen els gats és una reflexió sobre el discurs i la postveritat.
La ment humana assimila millor una mentida ben construïda que una veritat incòmoda. No hi fa res que el missatge sigui inconsistent o fins i tot mentida, el que compta és que sigui intens. Les emocions fortes generen plaer, la indignació col·lectiva és additiva. L’extrema dreta ho sap i ho explota. Per això, resistir el relat autoritari exigeix tornar a omplir el llenguatge de veritat.
Després de l’èxit de Metamorfosi (L’Avenç, 2025), Míriam Cano es consolida en la no-ficció amb aquesta proposta d’assaig clarivident i ens dona les claus per entendre com funciona el missatge de l’extrema dreta, desactivar-lo i desarmar-lo.
Anarquía, qué si no. Un diálogo
David Graeber
(traducció castellana: Álvaro Ramos Dicenta)
Cuando los miembros de un grupo de personas se oponen a alguna forma de dominación y eso les lleva a imaginar un mundo sin ella, y a revaluar y cambiar sus relaciones entre sí… eso es anarquía. Independientemente de que se le ponga un nombre y de cuál sea ese nombre.
David Graeber conversa con Mehdi Belhaj Kacem, Nika Dubrovsky y Assia Turquier-Zauberman para explorar la anarquía no como ideología cerrada, sino como práctica viva. El resultado es un libro que piensa en voz alta, que revela la anarquía como una ética del cuidado, una política de lo común y un ejercicio radical de imaginación.
A través de discusiones sobre filosofía, historia, economía, feminismo, religión y arte, Graeber desmonta lugares comunes: la democracia como fachada, el Estado como ficción necesaria, el trabajo como mito teológico, la libertad como un juego en permanente negociación.
La anarquía no es dogma, es experiencia. De hecho, es la forma más humana de política: un proceso abierto en el que la creatividad sustituye a la obediencia y lo impensable deja de serlo en cuanto se pone en práctica.
Tios durs. Masculinitats i racisme
bell hooks
(Traducció catalana: Anna Llisterri)
(traducció castellana: Javier Sáez del Álamo)
En aquest assaig hooks parteix d'una anàlisi que entén la relació entre les opressions de raça i de gènere per descobrir-nos com històricament el capitalisme racial als Estats Units ha configurat la masculinitat dels homes negres. Argumenta que les rígides expectatives de gènere i la manca d'amor propi –fruit de segles d'opressió internalitzada– impedeixen que els homes puguin ser lliures. Desposseïts de poder real, molts es refugien en una masculinitat basada en el domini, sacrificant el desenvolupament emocional i espiritual.
Davant d'això, hooks proposa una masculinitat alternativa basada en l'amor i la integritat, oferint un full de ruta indispensable per recuperar el dret a la tendresa. Les feministes negres com hooks, convençudes que el feminisme és l'eina per alliberar tothom i disposades a acompanyar el procés de canvi, estenen la mà als companys de vida i de lluita amb propostes com les que recull el llibre. Un text complex i necessari que ens recorda que no hi haurà alliberament col·lectiu sense la transformació dels homes.
A més de la seva tasca colossal en el camp científic, Albert Einstein es va pronunciar sobre multitud de temes i no va estar-se mai de dir la seva en qüestions com la religió, la política o la situació dels jueus. Immers en una època convulsa, a cavall de les dues guerres mundials, Einstein va enfrontar-se a la duresa dels temps amb una ferma convicció antimilitarista i amb una defensa aferrissada de la llibertat de pensament que el va portar a enfrontar-se amb el règim nazi i emigrar als Estats Units. La meva visió del món és la principal compilació dels seus escrits, el llibre que s’ha considerat canònic per entendre el pensament d’un científic que la revista Time va qualificar de la persona més influent de tot el segle xx. Recopilats en primer lloc el 1934 i posteriorment el 1953, els textos d’aquest llibre comprenen articles, intervencions i cartes en què Einstein parla de temes socials, filosòfics, polítics i també científics, un text imprescindible per entendre una època i un dels seus personatges determinants.
Nou elogis de l’imparell parteix d’una inquietud: com pot ser que justament ara que tenim milions de músiques a un sol clic, el món sencer escolti les mateixes cinquanta cançons? I com pot ser que totes cinquanta tinguin el mateix ritme, el mateix compàs, una duració semblant i una temàtica previsible? Com ens afecta aquesta uniformitat? Edi Pou, bateria de ZA! i Los Sara Fontan, ho té clar: el ritme imparell és un desafiament al poder i a la normalitat, i en aquest desafiament rau tota esperança
Una historia ilustrada de la danza
Laura Cappelle i Thomas Gilbert
(Traducció castellana: Julia C. Gómez Sáez)
Andrea y Camille, protagonistas e hilos conductores de este cómic, viajan a través de las épocas para experimentar en su cuerpo la evolución del movimiento. Buscarán el trance en los ritos griegos de Dioniso, se ocultarán tras máscaras en la antigua Roma, participarán en los ballets de la corte francesa de Luis XIV. En un largo viaje rebosante de encuentros y anécdotas recorrerán lugares emblemáticos como la Ópera de París, los Teatros Imperiales Rusos o la escena neoyorkina de la segunda mitad del siglo xx. Vivirán el nacimiento del vals, del ballet romántico, de la danza contemporánea e incluso del hip hop, y acontecimientos que supusieron grandes cambios en el arte, desde la Revolución francesa a la Segunda Guerra Mundial, o la epidemia del SIDA. Siempre con la obsesión de expresarse plenamente a través de la danza, se cruzarán con ilustres bailarinas y coreógrafos, como Marie Taglioni, Marius Petipa, Isadora Duncan y Pina Bausch, y con otras muchas figuras imprescindibles, pero menos conocidas, como la bailarina romana Galeria Copiola o Louis-Julien Clarchies, antiguo esclavo que acabó siendo director de orquesta durante el mandato de Napoleón.
