LO POCO QUE SÉ DE GLAFCOS ZRASAKIS, de Vasilis Vasilicós
Com indica el títol del llibre, el narrador anònim d’aquesta història sap coses, poques, però algunes de Glafcos Zrasakis. El nom real de Glafcos Zrasakis és Lázaro Lazaridis i va ser un pintor i escriptor grec. Neix a Kavala el 1933 i més tard va a viure a Thessaloniki, d’on haurà de marxar per un brot de còlera. No, no va haver-hi còlera, era una expressió grega per referir-se al cop d’estat i conseqüent dictadura dels Coronels. Degut a les seves idees polítiques d’esquerres, el jove Glafcos s’haurà d’exiliar. Durant el seu exili viu a diverses ciutats d’Europa i Estats Units fins que va a Nova Guinea on mor menjat per caníbals.
Però el nostre narrador, a part de tenir poca informació, tampoc no és molt fidedigne. El narrador vol construir una biografia de Zrasakis, però no sempre la construeix a partir de fonts fiables i, a vegades, fins i tot contradictories. Així anem descobrint mica en mica elements de la vida de Glafcos, com per exemple que no va morir menjat per caníbals, sinó que va ser assassinat al Berlin Occidental per extremistes polítics.
La trama de la novel·la és doble, per un costat tenim la vida de Glafcos, i per l’altre la del narrador del qual anem descobrint la seva vida a través de la seva investigació biogràfica. El narrador s’arribarà a obsessionar tant per la figura de Glafcos que inclús dubta de la seva pròpia identitat i es pregunta si ell és Glafcos, també arriba a sospitar que Glafcos Zrasakis és un producte de la seva imaginació. Aquest joc de miralls encara es complica més quan entenem que Glafcos és un alter ego de Vasilis Vasilicós, també exiliat durant l’època de la dictadura dels Coronels.
Vasilicós ens ofereix a través del relat de la vida de Glafcos i el narrador una història de Grècia desde l’ocupació alemanya durant la Segona Mundial, la guerra civil fins a la dictadura dels Coronels. Vasilicós té una prosa que enganxa i plena d’ironia en els moment que menys esperes.
La novel·la a vegades pot semblar d’estructura irregular o poc unitaria. Això es deu al procés d’escriptura de la novel·la mateix que es va anar dilatant en el temps, Vasilicós la qualifica com un work in progress. El 1974 va veure la llum el primer llibre independent titulat Glafcos Zrasakis, i tot i que en aquell moment va pensar que ja havia acabat amb la història, va fer dos llibres més amb aquest personatge com a protagonista, que finalment van ser editats els tres junts. Des d’aleshores Vasilicós va anat fent revisions i va anar modificant les següents edicions. L’edició de Hoja de Lata de 2014 és la que Vasilis Vasilicós considera la definitiva, a més de ser la primera obra de Vasilicós traduïda al castellà directament del grec per Ángel Pérez González.
Carla
Hoja de Lata Traducció Ángle Pérez González
