QUÈ HI HA SOTA LA ROBA? LA MODA, REFLEX DE LA SOCIETAT

En aquestes tres xerrades explorarem com la indumentària transcendeix la simple funció de vestir per esdevenir un reflex de poder, classe social i gènere. A través de la història del vestit sastre, les sabates de taló i els texans, analitzarem com determinades peces amaguen regles socials, jerarquies i paradoxes culturals profundes. Perquè la moda és una eina clau per entendre de forma crítica el món en què vivim i com l'expressem.

conduït per Sílvia Rosés Castellsaguer

Doctora en Història i Teoria de la Moda i professora lectora al grau d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit durant molts anys de docent universitària en centres com BAU Centre Universitari d’Arts i Disseny, l’Escola Massana, Elisava i la Universitat Ramon Llull. La seva recerca se centra en la moda des d’una perspectiva interseccional, amb especial atenció en les relacions entre feminisme, teoria de classe i mirada colonial, i en com aquests elements han configurat el fet vestimentari. Paral·lelament, col·labora i assessora de manera regular institucions museístiques com el Museu del Disseny de Barcelona, on comissaria, des del 2020, les jornades D-Generades sobre moda i gènere. Més enllà de l’àmbit acadèmic, és una veu habitual en mitjans de comunicació com RAC1, Catalunya Ràdio, el Diari Ara o Betevé, on contribueix a difondre la història i la reflexió crítica sobre la moda com a eina per comprendre el món contemporani.  


Inscripcions a: llibreria@mitjamosca.com

Curs complet (3 sessions): 36€

Aforament limitat


Sessions:

DIMECRES 18 DE NOVEMBRE, 19.00h

EL VESTIT SASTRE: VESTIR EL PODER

Hi ha peces que no només vesteixen el cos, sinó que construeixen una imatge d'autoritat. El vestit sastre masculí n'és probablement un dels exemples més clars. Des de l'aristocràcia europea fins al món empresarial contemporani, el vestit ha estat associat a la respectabilitat, la racionalitat, el treball i el poder. Però com va arribar a convertir-se en l'uniforme de l'home modern? I per què encara avui un home amb vestit pot transmetre serietat, mentre que una dona amb el mateix vestit pot estar expressant una identitat molt diferent?

Resseguirem la història del vestit —del vestit de tres peces a la uniformització del món corporatiu i les seves transformacions contemporànies— per descobrir com una peça aparentment discreta pot parlar de classe social, masculinitat, poder, treball i desigualtat. Perquè la roba que sembla més neutra sovint és també la que millor amaga les seves regles.

DIMECRES 25 DE NOVEMBRE, 19.00h

LES SABATES DE TALÓ: CAMINAR AMB PODER

Les sabates de taló tenen una història sorprenent: no van néixer per vestir les dones. Durant els segles XVII i XVIII, els talons van formar part de la indumentària masculina i van ser un signe de poder, prestigi i privilegi. Amb el temps, però, la peça es va feminitzar i va adquirir nous significats vinculats a l'elegància, la seducció i la sexualitat.

Què ens diu, doncs, una sabata que pot modificar la manera de caminar, la postura i fins i tot la relació amb el propi cos? A través de la seva història parlarem de gènere, jerarquies socials, bellesa, erotització i disciplina corporal, però també de les contradiccions d'una societat que pot convertir en ideal estètic allò que limita la llibertat de moviment. Una història sobre sabates que, en realitat, és una història sobre com aprenem a habitar el nostre cos.

DIMECRES 2 DE DESEMBRE, 19.00h

ELS TEXANS: DE LA FEINA A LA REBEL·LIA

Poques peces semblen tan quotidianes i universals com uns texans. Però darrere d'aquesta aparent normalitat hi ha una història de treball, classe social, joventut, rebel·lia i consum. Nascuts com una peça resistent destinada als treballadors, els texans van saltar de les mines i els tallers a les pantalles de Hollywood, i d'allà als carrers, convertint-se en un símbol de joventut i desafiament.

La seva història ens permetrà seguir una de les grans paradoxes de la moda contemporània: com una peça creada per al treball es va convertir en un símbol de llibertat i, finalment, en un producte que pot arribar a formar part de les col·leccions de les grans marques de luxe. Parlarem d'americanització, cultura juvenil, contracultura, globalització i consum per preguntar-nos què passa quan una peça que havia servit per distingir els rebels acaba formant part de l'uniforme de gairebé tothom.

 

*En cas de no cobrir el mínim de places establertes l’activitat s’anul·larà i es retornarà l’import de l’inscripció.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya - ICEC

Siguiente
Siguiente

URSULA K. LE GUIN: PENSAR, CREAR I ESCRIURE MONS