CICLE DE LECTURES: LLIBRES AMB HISTÒRIA. Del “nosaltres” al “jo”: els protagonistes de la història
Cada vegada més, la història s’escriu en primera persona. Aquesta tendència ha tingut una repercussió innegable en la manera com els historiadors, però també els escriptors, aborden una història que abans s’entenia com una empresa col·lectiva i ara es veu, de forma creixent, sota l’òptica personal o familiar. La singularitat d’aquesta aproximació ha donat lloc a un tipus de literatura en què, com ens adverteix la premi Nobel de Literatura, Svetlana Aleksiévitx, ja «no hi ha fronteres entre fets i ficció, tots dos se solapen. Els testimonis no són imparcials. Quan conta una història, la persona crea, lluita amb el temps, com l’escultor amb el marbre. És un actor i un creador.»
Club de lectura conduït per Josep M. Muñoz.
Barcelona, 1959. És historiador i ha fet d’editor i de traductor. Es va doctorar en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre Jaume Vicens Vives, que va ser publicada, després de rebre el Premi Gaziel, amb el títol de Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Una biografia intel·lectual (Edicions 62, 1997). Ha estat durant vint-i-quatre anys (1999-2023) i al llarg de 260 números el director de la revista L'Avenç, que ha contribuït a fer una publicació cultural de referència, i de l'editorial del mateix nom. De la seva etapa a L’Avenç, en destaquen les entrevistes en profunditat que hi publicava cada mes; algunes de les millors han estat recollides en un parell de llibres: Temps present, temps passat (La Magrana, 2016) i Les petjades de la memòria (L’Avenç, 2024). Ha traduït, per a L’Avenç, diverses obres de Balzac, Joseph Conrad i Charles Dickens. Col·labora amb articles d’opinió al diari Ara.
Inscripcions a: llibreria@mitjamosca.com
Club complet (6 sessions): 48€
Preu Sessió individual: 10€
Sessions:
DIMARTS 14 D'OCTUBRE, 19:30h
Soc qui soc? Història d’una impostura.
El regreso de Martin Guerre de Natalie Zemon Davis (Akal)
En el año 1540 un rico campesino del Languedoc abandonó a su mujer, su hijo y sus propiedades, y durante años no se supo más de él. Tiempo después volvió –o así lo creyó todo el mundo–, integrándose plenamente en su vida anterior. Sin embargo, tras varios años de apacible convivencia matrimonial, la mujer alegó que había sido engañada por un impostor y denunció a su supuesto marido ante los tribunales.
A medio camino entre el relato novelesco y la exposición científica, Natalie Zemon Davis recrea en este magno fresco, excepcional y absorbente, los hábitos y las relaciones sociales, las intenciones ocultas y las sensibilidades de unos aldeanos del siglo XVI.
DIMARTS 11 DE NOVEMBRE, 19:30h
Sobreviure al segle XX.
Austerlitz de W.G. Sebald (Flâneur/Anagrama)
La història de Jacques Austerlitz recorre diversos escenaris: Anvers, Gal·les, Londres, París i Praga en són els principals. L’obsessió del protagonista per la història de l’arquitectura no deixa de ser un intent de trobar respostes a la catàstrofe en aquelles activitats humanes que pretenen perdurar.
Austerlitz és, també, un llibre escrit assumint del tot la responsabilitat i la vergonya amb què tot artista i pensador s’ha de manifestar després de la desfeta del pensament i de la humanitat que va significar l’Holocaust. A mesura que el llegim, la memòria del protagonista es va desplegant davant nostre com una boira que es dissipa lentament.
DIMARTS 9 DE DESEMBRE, 19:30h
Una vida real o de ficció?
Limónov d’Emmanuel Carrère (Anagrama)
Aquesta novel·la biogràfica o biografia novel·lada reconstrueix la vida d’un personatge real que sembla que hagi sortit de la ficció. Amb un periple vital inversemblant, Limónov permet a Carrère traçar un retrat contundent de la Rússia dels últims cinquanta anys alhora que indaga sobre les paradoxes de la condició humana. Poeta i cercabregues, Limónov va freqüentar els cercles clandestins de l’URSS, es va veure obligat a exiliar-se a Nova York (on va viure com un rodamon i va ser majordom d’un milionari) i després a París, on va agafar notorietat pública amb una novel ·la escandalosa sobre les seves aventures pel costat fosc novaiorquès; d’allí va passar als Balcans, on va recolzar fins a les últimes conseqüències la causa sèrbia, i després va tornar a la Rússia postcomunista amb la intenció de fundar un partit nacional bolxevic que acabaria prohibint-se. Va acabar a la presó, acusat de temptativa de cop d’estat, on va tenir una experiència mística, i, en sortir, es va convertir en un ferm opositor a Putin.
DIMARTS 20 DE GENER, 19:30h
De persona en persona, de veu en veu.
Temps de segona mà. La fi de l’home roig de Svetlana Aleksiévitx
Temps de segona mà és una obra que parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat persones que creien fermament que aquest règim era l’única forma ètica de vida. Des d’un moment inicial de confusió, amb les promeses de capitalisme de Gorbatxov (que per a la majoria no era res positiu, sinó el mal contra el qual havien lluitat tota la seva vida), fins a arribar al moment actual de confusió, en què molts es pregunten per què Rússia, amb la seva grandesa, no els proporciona més possibilitats d’una vida feliç i pròspera.
DIMARTS 17 DE FEBRER, 19:30h
El desconcert de la identitat.
L’art de portar gavardina de Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
DIMARTS 17 DE MARÇ, 19:30h
El jo errant d'avui.
Si aquest carrer fos meu de Stefanie Kremser (Ed. 1984/ entreambos)
Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l’autora ha viscut fins avui. Així, Stefanie Kremser s’endinsa en la narració autobiogràfica per traçar la memòria de les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada —curiosa, esmolada i alhora introspectiva—, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d’una experiència: multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques. Kremser convida el lector a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s’és d’un lloc concret i definit.
*En cas de no cobrir el mínim de places establertes l’activitat s’anul·larà i es retornarà l’import de l’inscripció.
