CLUB DE LECTURA: TEATRE CONTEMPORANI
Tots recordem quan anàvem a escola i la literatura es dividia, salomònicament, en èpica, lírica i drama. Des d’aleshores, quants drames heu llegit? A Catalunya, qualsevol persona lectora ha devorat un munt d’èpica i, segurament, deu conèixer més d’una composició lírica. Però què passa amb el drama? Més enllà de veure’l representant, quina relació tenim amb els seus textos? Sense l’edició teatral, les obres de grans clàssics com Shakespeare, Sòfocles o Calderón de la Barca no haurien perviscut fins als nostres dies. Val la pena, doncs, atansar-s’hi amb curiositat, perquè, segons Aristòtil, la literatura dramàtica configura un terç del món literari. En aquest cicle, proposem aproximar-nos a alguns autors contemporanis de teatre, vinculats a la cartellera catalana, per fer un primer tast de la lectura dramàtica.
Club de lectura conduït per Jaume Forés Juliana
Badalona, 1990. Actor format a l’Institut del Teatre i Màster en Gestió Cultural per la UOC i la UdG. Cap de redacció de Núvol, el digital de cultura des del maig del 2021. Com a actor ha continuat formant-se amb professionals com Gabriel Calderón, Israel Solà, Coralina Colom, Ferran Utzet o Anabel Totusaus.
Membre fundador de la companyia badalonina Món Animal, dirigida per l'actriu Míriam Puntí, amb la qual ha posat en escena vuit obres des del 2011. Ha treballat en projectes internacionals sota les ordres del bosnià Mladen Materic i el belga Chokri Ben Chikha. A escala nacional ha treballat amb directors com Jordi Vilà, Ferran Madico, Xavier Ricart, Aleix Duarri, Joan Xancó o Marc Torrecillas.
Cal destacar la seva participació en l'espectacle multidisciplinari Bats&Clubs, presentat dins de l'XI Festival Shakespeare de Barcelona (2014), així com els seus espectacles de creació pròpia: El Show de Happy Pollo (un al·legat contra la cultura), a partir de contes de Woody Allen (2015), Encara, Pere Quart, a partir de l'obra poètica de Joan Oliver i Sallarès (2016), i Stand 68: Guinea Equatorial (2023), sobre el llegat colonial espanyol a l’Àfrica. En televisió ha participat en sèries com La Riera (2016 – 2017) i en diverses produccions per a la Xarxa de Televisions Locals.
Ha estat guardonat amb el Premi Mostra't a Millor Actor en dues ocasions: el 2018 pel seu paper a l'obra Blink, de Phil Porter, i el 2019 per Uluburun, d'Aleix Duarri; ambdues van ser estrenades al Teatre Tantarantana de Barcelona. També ha estat distingit amb el Premi Aurora Díaz-Plaja de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2022).
Inscripcions a: llibreria@mitjamosca.com
Club complet (5 sessions): 40€
Preu Sessió individual: 10€
Sessions:
DIMECRES 4 DE NOVEMBRE, 19.30h
L’herència, de Matthew López (Comanegra)
Un dels grans èxits de la temporada passada al Teatre Lliure que torna aquest curs 2026-27. Gràcies a aquesta obra, Matthew López es va convertir, el 2021, en el primer dramaturg llatinoamericà en guanyar el prestigiós premi Tony a la Millor obra. Inspirada en la novel·la Howards End (1910) de l’escriptor britànic Edward Morgan Forster, l’obra examina les relacions entre tres generacions diferents d’homes gais a la Nova York contemporània, tres dècades després de la irrupció de la sida als EUA. Estrenada a Londres el 2018 i a Nova York el 2019, L’herència és un dels textos americans més premiats de la darrera dècada. Ha rebut tots els guardons principals del món anglosaxó: l’Evening Standard, el Laurence Olivier, el Critics’ Circle Theatre londinenc, el Drama Desk americà i el Tony, entre altres.
DIMECRES 2 DE DESEMBRE, 19.30h
Com vaig aprendre a conduir, de Paula Vogel (Prole.)
Un dels textos més reconeguts de la consagrada dramaturga estatunidenca Paula Vogel, que li va valdre el prestigiós premi Pulitzer l’any 1998. Inspirada per la novel·la Lolita (1955) de Vladimir Nabokov, Vogel va crear una obra que mostra com s’engendren els abusos dins l’entorn familiar i la manera com aquests modifiquen la resposta i l’educació efectiva de les víctimes. Estrenada a Nova York el 1997, es va convertir en un èxit inesperat i, sens dubte, és la seva obra més representada, amb diverses reestrenes als EUA, entre les quals destaquen la del 2012 i la del 2022 a Broadway. A Catalunya la vam veure per primer cop a la Sala Beckett, un dels muntatges més colpidors de la temporada passada.
DIMECRES 13 DE GENER, 19.30h
L’hostal de les tres camèlies, de Mercè Rodoreda
Ferida pel verí de l’escriptura, Mercè Rodoreda va cultivar tots els gèneres literaris: la narrativa, la poesia, el drama, el conte, el gènere periodístic i, encara que ella no ho sabés, l’epistolar. Avui en dia, són més conegudes les seves cartes personals, que les seves obres de teatre. L’hostal de les tres camèlies és l’única que l’autora va veure representada en vida. Estrenada l’any 1979 al desaparegut Festival Internacional de Teatre de Sitges, a càrrec de la companyia Bruixes de Dol dirigida per Araceli Bruch, no va tenir gaire bona rebuda per part de la crítica, fet que va contribuir a condemnar la producció dramàtica de Rodoreda a un cert ostracisme. Es considera que és una possible resposta de l’autora a les sofertes relacions sexoafectives de la popular obra L’hostal de la Glòria (1931) de Josep M. de Sagarra.
DIMECRES 10 DE FEBRER, 19.30h
El zoo de vidre, de Tennessee Williams (Adesiara editorial)
L’obra que va catapultar a la fama Tennessee Williams, un dels noms imprescindibles del teatre estatunidenc. Estrenada a Chicago el 1944, d’aleshores ençà ha estat àmpliament representada i adaptada arreu del món, amb dues versions cinematogràfiques dirigides per Irving Rapper (1950) i Paul Newman (1987), que van rebre moltes crítiques. Amb nombrosos elements autobiogràfics, l’obra mostra la fragilitat dels éssers humans i la cara més llòbrega del somni americà a través de la història de dos germans, Tom i Laura Wingfield, que conviuen en un pis de mala mort amb una mare manefla i possessiva durant la Gran Depressió dels anys trenta als EUA.
DIMECRES 10 DE MARÇ, 19.30h
La tercera fuga, de Victòria Szpunberg (Publicacions TNC)
Amb aquesta obra, la dramaturga i directora Victoria Szpunberg es va convertir, l’any 2025, en la primera autora viva en dirigir un text propi a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Creada en col·laboració amb Albert Pijuan, l’obra ens mostra les vicissituds d’una família centreeuropea d’ascendència jueva al llarg de tres generacions: d’Ucraïna a Catalunya, passant per Buenos Aires. Més que fer un repàs al segle XX, amb les seves cruentes i inhumanes guerres, La tercera fuga ens parla del sentiment de pertinença, d’adaptació i resiliència, de la identitat i de com es forja la memòria familiar. Guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2025), el Premi Lletra d’Or (2025) i el Premi Ciutat de Barcelona (2024), Szpunberg és una de les autores més prolífiques i consolidades que tenim actualment a l’escena catalana.
*En cas de no cobrir el mínim de places establertes l’activitat s’anul·larà i es retornarà l’import de l’inscripció.
