CLUB DE LECTURA: CELEBRACIÓ DEL CONTE
Com és que, malgrat la tradició espaterrant que l'acompanya, el gènere del conte continua considerant-se un gènere (lleugerament) menor? I exactament quines formes pot adoptar un llibre de contes? Cal que tots els contes estiguin relacionats? Cal que tots obeeixin una forma similar? Quin marge de maniobra tenim? Amb l'objectiu rotund de desmentir els rumors sobre el seu caràcter menor, en aquest club de lectura farem un recorregut per diversos tipus de contes i de llibres de contes –clàssics i contemporanis, antologies i llibres de contes interrelacionats– justament per mostrar la versatilitat i el caràcter ufanós, lúdic i profund d'aquest gènere.
Club de lectura conduït per Irene Pujadas
Sant Just Desvern, 1990. ha participat en antologies com El meu primer llibre porno (Males Herbes, 2023), Elles també negregen (Llibres del Delicte, 2023) o la revista Carn de Cap, entre d'altres. Ha a publicat el llibre de contes Els desperfectes (2021), premi Documenta i Ciutat de Barcelona; i la novel·la La intrusa (2025), premi Finestres de Narrativa en Català. El 2026 publica el recull de contes Sembla mentida (Quaderns Crema, 2026), juntament amb Miqui Otero i Jordi Puntí.
Inscripcions a: llibreria@mitjamosca.com
Club complet (5 sessions): 40€
Preu Sessió individual: 10€
Sessions:
DIMARTS 13 D'OCTUBRE, 19.30h
Restes de carnaval, de Clarice Lispector (Comanegra)
Clarice Lispector és un nom rotund, segurament el més rotund de la literatura brasilera, i ineludible en qualsevol recorregut per la literatura universal. Una de les mirades més particulars i magnètiques que podem trobar, amb una autèntica legió de lectors al darrere, que dona el millor de si mateixa en les distàncies curtes. Enigmàtica, que no hermètica. Addictiva, si no vas amb compte. La llengua catalana no disposava encara dels contes de Clarice Lispector, fins que dos traductors s'han confabulat com mai per fer-la brillar.
DIMARTS 10 DE NOVEMBRE, 19.30h
Bromistes, tramposos i mentiders. Antologia del realisme màgic català
A la dècada de 1920, mentre les avantguardes literàries recorrien Europa, Massimo Bontempelli va posar les bases teòriques del realisme màgic, una literatura que reivindicava el joc i la imaginació com a eines per a expressar allò que bategava sota la vida moderna.
Aquestes idees van deixar una petja profunda en una tradició contística, la catalana, prou avesada a les facècies esbojarrades i a les situacions extravagants. Va ser la generació que va esmolar al màxim l’enginy per fer cristal·litzar una certa narrativa que, tot i que avui sentim molt nostra, durant dècades havia estat totalment invisibilitzada.
Amb contes de: Joan Oliver, Salvador Espriu, Apeles Mestres, Elvira Augusta Lewi, Pere Calders, Ramon Vinyes, Josep Carner, Lluís Capdevila, Francesc Trabal, Joan Sacs, Carles Sindreu i Àngel Ferran.
DIMARTS 19 DE GENER, 19.30h
El cami dels esbarzers, d’Alba Dalmau (Angle editorial)
Sandville. Un poble qualsevol a l’interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla, aparentment tranquil·la. Només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l’escola és, després, l’enamorat d’una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat.
De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant.
DIMARTS 16 DE FEBRER, 19.30h
Narracions i textos per no res, de Samuel Beckett (Club editor)
¿Com és una persona quan ja no li queda res? ¿Què té en comú amb els altres, que són l’argamassa de la societat perquè tene família, béns, una vida? Un home sense una vida que corri per davant seu, ¿què és? Aquesta pregunta travessa tota l’obra de Beckett, que la va explorar fins a l’obsessió tot imposant-se la mateixa regla que els seus pòtols - no tenir res on agafar-se- sense deixar de creure que la comunicació és possible.
DIMARTS 16 DE MARÇ, 19.30h
El marit gos, de Yoko Tawada (Godall edicions)
«Quan el tren nocturn amb arribada a les nou i disset es va aturar a l’estació central i em disposava a baixar del vagó, em vaig entrebancar, potser perquè el tren estava inclinat, o perquè hi estava l’andana, i vaig caure al damunt de la bossa de viatge que havia sortit projectada cap endavant. Vaig sentir una veu d’home al meu darrere, però no vaig entendre si em deia que ell no m’havia empentat o que qui m’havia empentat no havia estat ell. Estava amoïnada pel soroll d’ous esclafats que m’havia semblat sentir a dins de la bossa que tenia sota la panxa, però, quan la vaig obrir, vaig veure que als tres ous durs no els havia passat res, i com que, a part dels ous, només hi tenia roba per canviar-me, tres quaderns gruixuts i una ploma estilogràfica, no se’m va acudir per què havia fet aquell soroll, o què es podia haver esclafat.»
*En cas de no cobrir el mínim de places establertes l’activitat s’anul·larà i es retornarà l’import de l’inscripció.
