Sant Jordi 2025: no ficció
Aquest llibre parteix d’una sospita respecte a aquest ideal ètic de l’amistat. Què s’amaga darrere d’aquest ideal de puresa? Com s’ha pogut mantenir estable al llarg del temps i a qui s’adreça? A qui deixa fora? Ens serveix per explicar-nos el sentit, el dolor i les pors que travessen les nostres relacions d’amistat?
Estirar el fil d’aquestes preguntes ens descobreix una altra manera d’entendre quin paper tenen els amics i les amigues en les nostres vides. Per què hi són? Podríem viure vides perfectes perfectament socialitzades a través de la parella, la família, la feina o altres aficions, i no tenir, mai, cap amic. De fet, l’amistat és l’única relació social estable per a la qual no hem inventat cap institució. No ens inscrivim ni ens registrem, tampoc no firmem cap llei ni cap contracte per ser amics.
L’amistat és una passió estranya que obre la porta al món dels estranys.
Vivim en societats tan complexes que els protocols, els processos d’automatització i els mecanismes de control regeixen, imperativament, les nostres vides. Ara, més que mai, els entorns digitals ens condicionen la visió del món i l’accés al coneixement; modulen el nostre temps i saturen la nostra atenció. El capitalisme de plataforma s’ha acabat imposant. Rendits al poder de les grans infraestructures tecnològiques, competim en l’arena de les xarxes socials, assimilem tota mena de recursos en línia i perdem la capacitat de pensar que una altra realitat és possible. La imaginació i el desig han quedat bandejades.
Ingrid Guardiola proposa nous relats que ens permeten adquirir consciència política de la força que té la màquina i el seu desplegament sistèmic. Hem d’entendre’n l’entramat i coneixe’n els efectes. Hem de ser capaços de mirar el món amb els nostres propis ulls (fer-nos-en una imatge genuïna), de generar nous vincles entre nosaltres, fomentar la mutualitat i tornar-nos a apropiar de la vida bona, lluny de la falsa llibertat que procura el fetitxisme tecnològic.
Discursos de la por, espirals de decepció, gent enrabiada. La crisi de la democràcia i l'augment dels trastorns mentals en s alerta que alguna cosa en la vida emocional i social de l'última mdoernitat necessita ser corregida i entesa. A Modernitat explosiva, la reconeguda sociòloga Eva Illouz examina el nostre present des de la perspectiva de les emocions.
La por, la decepció, l'esperança, l’enveja, la nostàlgia, la gelosia, l'orgull, la ràbia, la vergonya o l'amor estan profundament incrustats en la modernitat occidental i són cultivats intensament per l’economia, la política i la cultura. Són psicològicament rellevants, moralment significatius, políticament efectius, i del tot ambivalents. Per això el present en què vivim és tan volàtil i explosiu. Les crisis latents de la societat contemporània no es poden deslligar de la textura de les seves emocions. En nou capítols magistrals que conformen un mosaic intel·lectual brillant, Eva Illouz explica aquests fenòmens i les seves implicacions. Una anàlisi clarivident del paper central de les emocions en el nostre present.
El meu país estimat. Cròniques d’un país perdut
Ielena Kostiutxenko
La Segona Perifèria (Traduccció catalana: Miquel Cabal Guarro)
El meu país estimat és un llibre important i necessari. Kostiutxenko hi trena relats autobiogràfics amb cròniques periodístiques estremidores publicades al llarg de quinze anys al Nóvaia Gazeta, el darrer diari lliure de Rússia, abans que no fos clausurat pel govern de Vladímir Putin. Cròniques sobre les experiències de les persones que el sistema abandona, silencia i reprimeix de manera sistemàtica i brutal. Els adolescents i la comunitat LGBTIQ+, els pobles que es queden sense tren i la prostitució de carretera, la corrupció policial i el terrorisme d’estat, els pobles indígenes maltractats i els crims mediambientals, els orfenats, la salut mental i l’autoritarisme. Vet aquí alguns dels temes que aborda l’autora a les cròniques polifòniques d’una realitat esgarrifosa.
Pocos escritores como Hilton Als han sabido desafiar con tanta lucidez los dilemas raciales, de clase y de género en los que se cifra la identidad. Negritud, blanquitud, masculinidad y feminidad son fronteras que se cruzan constantemente por una prosa mestiza que también se resiste a ser encasillada: ensayo, ficción, autobiografía y crítica se mezclan para hacer de este libro una experiencia única.
La lluita pel domini de la Mediterrània
David Abulafia
(Traducció catalana: Oriol Ràfols Grifell)
Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la supremacia política i naval i pel control del seu centre, Sicília i la part meridional d’Itàlia, en la qual els catalans van tenir un paper principal. Els comtes i ducs d’Anjou i el Casal de Barcelona van enfrontar-se contínuament en grans campanyes en què intervenien assíduament papes i altres poders italians, hispànics i francesos, un autèntic «joc de trons» en què la Corona catalanoaragonesa va sortir sovint vencedora fins a convertir la Mediterrània occidental en un imperi sota el seu control. Abordant el conflicte des del punt de vista de cada facció, l’historiador anglès David Abulafia aconsegueix resumir l’essencial de la lluita pel domini de la Mediterrània a la baixa edat mitjana, des de l’arribada dels normands a Sicília i la unió entre Catalunya i Aragó, fins a la derrota dels Anjou i el domini final de la bota italiana amb Alfons el Magnànim i Ferran el Catòlic. Un gran tractat de geopolítica mediterrània que ens mostra els interessos i les gestes de cada dinastia i els contextualitza amb el funcionament de l’economia i el xoc entre religions, tot plegat per aconseguir la comprensió global d’un món enlluernador en un assaig trepidant.
Cada uno ve lo que sabe’ es una invitación a detenerse a mirar y a reparar en el significado de aquellas palabras que contribuyen a expresar de manera más afinada todo lo que aprehendemos a través de los ojos. Todo aquello que, aparte de ver o mirar, también podemos observar y contemplar. El álbum ilustrado infantil atiende a las formas que las infancias tienen de relacionarse con el mundo y apropiarse de él a través de la conjunción de los sentidos, y ofrece maneras de aprender a mirar las imágenes y el mundo —y a leer— no solo con los ojos sino también con las manos, el oído o incluso con la boca. Hablamos de un álbum ilustrado que, lejos de ser un simple producto editorial dedicado a la infancia, adquiere la envergadura de un espacio de experimentación integral que aboca a lectores de todas las edades al acto de leer por placer y deleite.
T’imagines el dia en què es descobreixi vida fora de la Terra? Certificar que la vida no pot ser propietat exclusiva del nostre planeta serà un dels moments més importants de la història de la humanitat. I gràcies als avenços científics de les últimes dècades, ara ens podríem trobar, per primer cop, a les portes d’aquesta troballa. Potser sigui a Mart, o en alguna lluna de Júpiter o de Saturn, o en un dels milers d’exoplanetes que coneixem.
Com seran els primers microorganismes extraterrestres que descobrirem? Estaran fets amb els mateixos ingredients que a la Terra? Com els estem cercant?
I t’imagines el dia en què rebrem un senyal provinent d’una altra civilització? Aquesta sí que serà una revolució: la confirmació que no hem estat sols en aquest univers. Una fita extraordinària que podria tenir lloc més aviat del que sospitem.
Com serà la civilització que detectarem? Existirà encara? Sabrem interpretar el seu missatge? Com l’estem cercant?
Considerat un dels grans genis de la història de la ciència i la tecnologia, fins al punt d’agafar una aurèola d’il·luminat tocat per una mà divina, Tesla sempre va fer gala de la seva capacitat inventiva. A Els meus invents, obra publicada en forma d’articles a l’Electrical Experimenter, explica com afrontava el procés d’invenció, el seu mètode, i repassa la història de la seva vida des que era un vailet d’una família humil als Balcans fins que va triomfar a Nova York. És conegut per haver inventat els motors d’inducció magnètica, el corrent altern i la bobina de Tesla, a més d’elaborar les primeres idees sobre l’enviament d’informació a distància, perfeccionar la radiografia de raigs X i les bombetes fluorescents, i dissenyar una xarxa de comunicacions sense fils mundial. Molts el consideren l’inventor real de la ràdio i encara són més els qui el consideren el pare de l’electricitat moderna. El que és segur, si més no, és que ha estat un dels inventors més importants de tots els temps, i en el present llibre ens explica com s’ho va fer.
Si la historia de la Tierra se redujera a un año, nuestra especie surgiría en los últimos treinta minutos. Pero la vida ha existido durante 3.700 millones de años, la mayor parte de la historia de nuestro planeta y más de una cuarta parte de la edad del universo. ¿Qué hicieron esos organismos durante todo este tiempo?
Impulsado por esta cuestión, el filósofo y submarinista Peter Godfrey-Smith se pregunta en su nuevo libro cómo la vida fue moldeada y moldeó la Tierra, y nos invita a un fascinante recorrido por su historia. Visitaremos a gorilas ruandeses y pájaros australianos, bucearemos arrecifes de coral y guaridas de pulpos, consideraremos el impacto del lenguaje y la escritura para el planeta, y sopesaremos las responsabilidades que conllevan nuestros poderes únicos, en relación con la agricultura industrial, la conservación del hábitat, el cambio climático y el uso de animales en experimentos.
¿Com exercir l’escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana?
Cançons del Bell Llemosí 1987- 2020
Quimi Portet
Cançons en bell llemosí aplega les cent trenta cançons que ens ha llegat fins ara la carrera en solitari de Quimi Portet. Despullades de la música moderadament moderna que les vesteix, les seves lletres brillen amb llum pròpia, imprevisibles i emocionants. D’adjectiu audaç i imatges hiperestimulants. Populars i sofisticades. D’abstracta precisió i metafísica local. Quimi Portet és el poeta que de vegades nega ser. La seva lírica ha llegat un fotimer d’himnes inoblidables i ha contribuït a fer més ric i més gran l’imaginari col·lectiu de diverses generacions de catalans.
