Sant Jordi 2023: no ficció
El violí d’en Lev
Helena Attlee
(Traducció catalana: Albert Nolla)
(Traducció castellana: María Belmonte)
La melodia del violí d’en Lev va fascinar Helena Attlee d’ençà que la va sentir en un concert; aquell vell instrument italià que portava el nom del seu antic propietari rus atresorava una rica història. Delerosa de descobrir els detalls del seu origen i la resta de secrets que amagava el seu delicat cos de fusta, Attlee es va dirigir a Cremona, el bressol del violí italià i el punt de partida d’un viatge extraordinari de final inesperat. A través de tallers polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i remots mercats russos, El violí d’en Lev ens porta del cor de la cultura italiana als seus confins més llunyans. Una història sorprenent de lutiers i científics, prínceps i rodamons, instrumentistes, compositors i viatgers, que és a la vegada una meditació punyent sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.
Les hores han perdut el rellotge
Grafton Tanner
(Traducció catalana: Miquel Sorribas)
(Traduccció castellana: Albert Fuentes)
La nostàlgia és l’emoció que més defineix la nostra època. Els líders polítics prometen un retorn al món d’ahir. Es fan remakes i reboots de pel·lícules i sèries antigues. Els veterans recreen guerres passades mentre les persones desplaçades corren pel món en cerca de casa. Però què hi ha rere aquest anhel col·lectiu que busca refugi en el passat? Hem d’eliminar la nostàlgia o, senzillament, conrear-la millor? I què hi ha en joc si triem malament?
Des de la lluita al voltant dels monuments confederats al naixement de la seguretat de la pàtria i al lament per l’extinció de les espècies, Grafton Tanner rastreja l’ascens de la nostàlgia al segle XXI i en revela el poder com una conseqüència dels nostres temps inestables i alhora una defensa en contra d’ells. Amb poca fe en un futur de canvi climàtic i ansietat econòmica, molta gent ha virat a la nostàlgia per capejar el present, mentre unes elits poderoses l’exploten en benefici propi.
Filosofia de la cura
Boris Groys
(Traducció catalana: David Cuscó)
(Traducció castellana: Maximiliano Gonnet)
La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure…
La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M’he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d’un mateix és un principi revolucionari que confronta l’individu amb els mecanismes dominants de control.
Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic
Miguel Pajares
(Traducció catlana: Lidia Bayona)
Aquest llibre dona resposta a la pregunta, esmicolant els mites del capitalisme ecològic i del creixement sostenible, així com altres mentides del greenwashing empresarial com la neutralització d’emissions o el zero-net. Pel camí, dibuixa alternatives per pal·liar la crisi climàtica i garantir el futur del nostre planeta abans que arribem a un punt de no retorn. Alternatives que, en tot cas, passen per la construcció d’una nova globalitat basada en la cooperació solidària i el recolzament mutu, així com refer les polítiques migratòries. En definitiva, el salt d’un món capitalista dominat pel creixement exponencial i l’explotació dels cossos i de la natura, regit per l’heteropatriarcat, a un altre basat en la justícia social.
El feminisme és per a tothom
bell hooks
(Traducció catalana: Anna Llisterri)
(Traducció castellana: Beatriz Esteban Agustí)
Què és el feminisme? “Dit de manera senzilla, el feminisme és un moviment que vol posar fi al sexisme, l’explotació sexista i l’opressió.” Així comença El feminisme és per a tothom, una introducció breu i accessible, on bell hooks exposa la naturalesa del feminisme i la seva promesa positiva d’eliminar el sexisme, l’explotació sexista i l’opressió.
Començant per una enquesta de les preocupacions i temàtiques més importants del feminisme, l’autora desmitifica conceptes polèmics i converteix el que aparentment és ideologia en sentit comú. hooks, que ofereix una avaluació crítica dels èxits i fracassos del feminisme contemporani, revisa una àmplia varietat de temes, incloent-hi els drets reproductius, la violència sexual, la raça, la classe i el treball. Amb l’estil clar i directe que la caracteritza, hooks anima els lectors a veure com el feminisme pot entrar en contacte amb les seves vides i canviar-les. A veure que el feminisme és per a tothom.
Dysphoria mundi es un diario de la transición planetaria que toma la forma de un texto mutante, hecho de ensayo, filosofía, poesía y autoficción, que busca capturar las convulsiones del fin del capitalismo patriarco-colonial. Preciado describe en esta obra las modalidades de un presente revolucionario: no algo que sucedió en un pasado mítico o que sucederá en un futuro mesiánico, sino algo que nos está sucediendo. Nos encontramos frente a uno de los libros más ambiciosos que se han escrito durante la crisis del covid; un libro-mundo donde el autor recoge los cambios que se están produciendo en todos los ámbitos sociales, políticos, sexuales...
La fascinante hipótesis que nos propone Preciado aquí consiste en generalizar la noción de disforia para entenderla no como una enfermedad mental, sino como un abismo epistémico y político: el que separa el antiguo régimen capitalista, patriarcal y colonial, que conduce inexorablemente a la extinción, de una nueva forma de vida que hasta ahora había sido descalificada como improductiva y anormal, y que ha acabado revelándose como la única salida posible.
Que l’amor és el motor del món s’ha dit moltes vegades en la història de l’art, de la literatura i de la filosofia. Encertadament, ara s’han posat en qüestió ideologies liberals, neocapitalistes i heteropatriarcals que han quedat associades a l’amor. Com podem, en aquest nou paradigma, reflexionar sobre què és l’amor i concedir-li el lloc que li pertoca de rebel· lia, autenticitat i vincle entre persones enmig d’un món esquinçat?
Lluís Calvo ens presenta un assaig personal, crític i poderós sobre el concepte d’amor al llarg de la història i sobre els problemes i els dilemes que se’n deriven, per finalment reivindicar aquest sentiment profund i humà que habita en cadascun de nosaltres.
Mira lo que te pierdes. El mundo visto a través del arte
Will Gompertz
(Traducció castellana: Abraham Gragera)
Los artistas han aprendido a prestar atención. El resto de los mortales, sin embargo, pasamos la mayor parte del tiempo con el piloto automático, corriendo de aquí para allá, y nuestra excesiva familiaridad con lo que nos rodea nos ciega ante el sinfín de maravillosos fenómenos que afirman la vida. Pero no tiene por qué ser así.
A su más puro estilo, Will Gompertz nos lleva a la mente de los artistas, desde estrellas contemporáneas hasta viejos maestros, desdelos más famosos hasta algunos menos conocidos, a lo largo y ancho del mundo, para mostrarnos cómo mirar y experimentar el mundo con mayor conciencia.
Nagori. La nostalgia por la estación que termina
Ryoko Sekiguchi
Traducció castellana: Regina López Muñoz)
Nagori, literalmente «la huella de las olas», designa en japonés la nostalgia de la separación y, en particular, la nostalgia de la estación que termina, que nos deja y que, a nuestro pesar, dejamos atrás. Remite a la estacionalidad de un fruto o de una hortaliza anunciando su futura ausencia: para recuperar su olor, su sabor y su sensación no nos quedará otro remedio que aguardar un año entero conservando, eso sí, su recuerdo en la memoria de nuestros sentidos. Nagori es asimismo la atmósfera de algo que ya no existe, como la de una casa que evoca el recuerdo de quienes la han habitado. Nagori es lo que queda tras el paso de una persona, de un objeto, de un acontecimiento. Nagori es, también, el momento de la despedida y el anhelo del regreso. Un lúcido y delicioso ensayo imbuido de poesía y clarividencia que, entroncando con la tradición de las fisiologías del gusto que inaugurara Brillat-Savarin en 1825, se halla a medio camino entre el tratado de estética, el libro de antropología cultural, la reflexión lingüística y la guía literaria.
Partiendo del término nagori, Ryoko Sekiguchi hace una sagaz meditación sobre nuestro vínculo con la naturaleza y las estaciones –en concreto, sobre los diferentes sentimientos que éstas despiertan en nosotros– y nos invita a emprender un viaje a través del arte, la poesía, la gastronomía, la sabiduría y el esplendor milenarios de Japón.
El mundo es una novela de J. G. Ballard. Profeta de los cuerpos violentados, del capitalismo como accidente en bucle o del colapso climático, el escritor inglés ha sido el último gran artista capaz de engendrar un adjetivo propio, lo ballardiano, en alusión a una mezcla de moralismo perverso y tragedia tecnológica. Beatriz García Guirado y Andreu Navarra remueven las fichas que conforman el puzle de su obra y su vida hasta provocar un tornado de ideas, relatos y sentencias que sirve igual como introducción a sus textos o greatest hits, en el que Derrida convive con Zadie Smith y Nino Bravo.
Las ideas fundamentales del Universo
Sean Carroll
(Traduccó castellana: Jordi Giménez Samanes)
La física moderna ofrece numerosos avances sobre el origen y el funcionamiento del universo, conocimientos que se transmiten en forma de ecuaciones que, a menudo, nos parecen un galimatías. Con talento incomparable, Sean Carroll demuestra que esas ecuaciones son como verdaderos poemas repletos de significado que nos ayudan a descubrir un milagroso paisaje multidimensional de gigantes radiantes, espacio-tiempo deformado, agujeros negros o fuerzas increíblemente poderosas, y, en suma, que son accesibles a cualquier persona con estudios de matemáticas de secundaria. Porque Carroll ha logrado construir algo que a muchos les parecía altamente improbable: un sólido puente entre la ciencia popular y el universo matemático de los físicos en activo. Nadie como él nos guía con tanta fluidez hacia la comprensión de la ecuación que Einstein utilizó para describir su teoría de la relatividad general.
Este viaje por Italia no pretende llegar lo antes posible. El guía es Toni Padilla, que, con un balón de acompañante, y a partir de temas como la muerte, la música, el queso o los cromos, se impregna de la doble alma del país. Aquí están la Italia majestuosa y la Italia masacrada por los prejuicios, tumbados en este recorrido de norte a sur y de este a oeste. La materia prima de las historias, que solo están en el radar del autor, son los paseos por la patria de Benito Mussolini, Rafaella Carrà o Francesco Totti. Sus páginas son un mapa donde se celebran los recuerdos y se saborean los goles. Están escritas con una prosa detallada y una mirada pausada, que parecen de otra época, ahora que nos falta tiempo para todo. Pero el calcio no tiene prisa por bajar de este tren.
Sovint veiem la relació entre Europa i Àfrica com un fenomen modern, lligat al coloniaisme. I si pensem en la presència de població d’origne africà a Europa, segurament la concebem com un procés migratori recent.
En aquest llibre, Olivette Otele ens ajuda a desmuntar aquests tòpics. Per una banca, presenta un seguit de personatges que al llarg de la història han viscut entre els dos continents. Per l’altra, analitza com aquesta presència ha determinat la concepció que des d’Europa s’ha creat de la població, els costums i la identitat dels africans.
La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.
