Baños Pleamar, d’Isaac Sánchez

El dibuixant i humorista badaloní Isaac Sánchez ha publicat el seu còmic més personal Baños Pleamar, un petit homenatge a la seva família amb el retrat de fons de la Badalona de principis dels 90.

Cap als anys setanta, quan les platges eren més inhòspites, van proliferar els banys, uns locals a tocar de platja amb restaurant i piscina. Un d'aquests banys badalonins era els Banys Pleamar (on ara hi ha un restaurant "Estupendu") que va ser construït i regentat per la família de l'autor, on hi treballaven i vivien durant tot l'any. Descobrim la vida d'aquesta família a principis dels anys noranta, el dia a dia dels banys en ple estiu amb el restaurant que bull i amb un hivern amb platges desèrtiques. Una petita mostra de la cultura, lèxic i problemàtiques d'aquells anys amb algunes referències que els badalonins identificarem.
Isaac Sánchez evoca amb certa nostàlgia aquells anys vivint als banys que són en aquesta novel·la gràfica un personatge més amb veu pròpia. Sense profunditzar amb detall en els problemes particulars de la família te'ls deixa entreveure amb la mirada d'infant que les percep, però no n'acaba de ser partícip i amb la tendresa de l'adult que, com avisa al principi, parla de records i no de fets reals. L'autor, sense entrar a analitzar les problemàtiques, però sí que retratant una generació i un temps amb uns principis i moral diferents dels actuals, fa un bonic homenatge als seus pares. Si bé el pare ens treu un somriure tendre, la mare destaca per la complexitat i respecte en com és tractat el seu personatge.
El vaivé del temps queda reflectit també gràficament, ja que en funció del temps en què s'emmarquen els records, l'estil del dibuix recorre la tradició del còmic del país, intercalant alguna fotografia i afegint referències musicals que posen banda sonora al llibre.


Un còmic personal que sap extreure d'allò particular un retrat més ampli de l’època que dibuixa.

Laia

Anterior
Anterior

La elocuencia de la sardina, de Bill François

Siguiente
Siguiente

La ducha como dispositivo, de Jordi de Gispert Hernández